26 Mitja Marató de Sitges

Josep Antoni Córdoba, jo mateix i Manel Tintoré

A dalt i a baix en Manel, jo i en Xalo al darrere nostre quan faltaven aproximadament uns 5 Km. per l'arribada

Últims metres abans de l'arribada...

La Mitja Marató de Sitges d’avui ha estat una experiència positiva en tot els sentits… Una etapa més superada amb escreix malgrat les dificultats que es van trobant pel camí (algunes ja hi son i altres sembla que te les volen posar...) D’entrada avui he pres la decisió de córrer amb la samarreta de atletesvng, cosa que fins ara no havia fet, i això ha estat una motivació afegida.. El que m’agrada d’aquest col·lectiu es que tothom es lliure de decidir quan, com i on es participa en qualsevol cursa… No hi han compromisos establerts ni obligacions de res i tothom pot fer la seva sense perdre l’esperit col·lectiu….

D’altra banda i comentant aspectes més personals, en aquesta mateixa Mitja Marató va ser quan l’any passat, en el Km. 3 vaig haver de retirar-me caminant coix per un maleït dolor en els dits del peu esquerre. Va ser l’inici d’un calvari que va durar més de 3 mesos... Des de llavors la recuperació a estat lenta i progressiva, amb molta cura i intentant no fer cap bestiesa, encara que les ganes de córrer m’ho demanava... Des de l’abril del 2008 he anat fent curses de “recuperació”, entre d’altres, dues Maratons: Zaragoza i Mediterrani (a ritme controlat), varies Mitges Maratons: L’Anoia, Riudoms, Castellbisbal i Tarragona i també varies curses de muntanya: Cursa de les Tres Comarques (Alpens), Capçanes i l’Ermita de Barrulles, a més d’una duatló: Els Pallaresos …

Però no ha estat fins avui ha Sitges quan realment m’he retrobat amb les sensacions de fa un any mentre corria... La prova principal es que he acabat absolutament fresc i amb ganes i només he “patit” una mica en els darrers 2 Km. i això ha estat degut al ritme que dúiem ja que hem pujat el ritme una mica més (2 últims km. a 4:30). Haig de dir que una part important de l’èxit d’avui també es deu a l’oferiment d’en Manel Tintoré de fer la Mitja plegats (Jo tenia dubtes de poder mantenir un ritme de 4:42 x Km, ja que feia més d’un any que no corria a aquest ritme)… De fet tota l’estona hem anat junts marcant un ritme progressiu i constant, i fins i tot en un moment en que jo, de manera compulsiva, he fet un canvi de ritme i me’n anava, en Manel ha tingut la sang freda d’avisar-me i fer-me recuperar el seny, ja que encara faltaven 7 Km. per l’arribada. Finalment hem assolit l'objectiu previst, acabar al voltant de 1:38:00 (Temps final: 1:38:57) i potser el que es més important amb la sensació de que l’entrenament que estem fent comença a donar resultats evidents i sobre tot que la manera de córrer que tenim cada vegada és mes científica i respectuosa amb els ritmes establerts per tal d’acabar més fort que al principi….En fi, que com ja hem comentat alguna vegades és molt important la compenetració en els entrenaments amb persones que tenen objectius similars i el mateix esperit de sacrifici alhora d’afrontar els reptes… Gràcies Manel...!!! 

Per tant, avui ens hem de felicitar per l'experiència compartida, que, en definitiva, ens fa créixer una mica més com a atletes i com a persones, perquè molt sovint tot va lligat... Així que seguirem entrenant amb la mateixa dinàmica cara a la Marató de Barcelona... Aixó si, a partir demà augmentaré el kilometratge...!!!