Galería de Audio - Front

Galería de Audio - Front

Blogger Translate / Traductor del Blog

martes, 3 de marzo de 2009

Marató Barcelona 2009




TEMPS REAL: 3:33:11
MILLOR MARCA PERSONAL..!!!

FITXA TÈCNICA MARATÓ BARCELONA 2009
  • Temps real final: 3.33:11
  • Lloc general final: 2.765
  • Ritme x Km.: 5:04
  • Mitja marató 1: 1:48:02
  • Mitja marató 2: 1:45:10
  • Lloc Cat.: 516-V45M

TEMPS PARCIALS
  • Km. 5: 28:46 - Lloc Km. 5: 3.837
  • Km.: 10: 53:53 - Lloc Km. 10: 3.944
  • Km. 15: 1:19:23 - Lloc Km. 15: 3.923
  • Km. 20: 1:44:43 - Lloc Km. 20: 3.848
  • Km. 25: 2:09:43 - Lloc Km. 25: 3.745
  • Km. 30: 2:35:06 - Lloc Km. 30: 3.612
  • Km. 35: 3:00:33 - Lloc Km. 35: 3.327
  • Km. 40: 3:25:11 - Lloc Km. 40: 2.934

  • Km. 0 al Km. 5: 26:38
  • Km. 5 al Km. 10: 25:08 
  • Km. 10 al Km. 15: 25:30
  • Km. 15 al Km. 20: 25:20
  • Km. 20 al Km.25: 25:01
  • Km. 25 al Km. 30: 25:23
  • Km 30. al Km. 35: 25:28
  • Km.35 al 40: 24:29
  • Km. 40 al 42,195: 10:09


La font de Montjuich i l'ambient abans de la sortida

Els calaixos comencen a omplirse. Ja falta poc pel tret d'inici del Marató.

En Manel Tintoré, en Josep Antoni Córdoba i jo minuts abans de situar-nos als calaixos
de l'Avinguda Maria Cristina

En Joan Josep Corella, en Joan Antoni Córdoba i jo al voltant del km 21. Més frescos que una rosa...


En Joan Josep Corella i jo a la Diagonal. al voltant del km 27 camí de la Torre Agbar
i a un bon ritme...

Ja tot sol al pas per l'Arc del Triomf i accelerant directament cap a l'Avinguda Maria Cristina...

Un magnífic fi de festa per gaudir del nostre gran éxit al Marató de barcelona 2009...


Dues instantànies d'en Josep Antoni, en Manel, en Giovanni i jo al restaurant El Bestiari del Born durant la degustació d'uns deliciosos plats de cuina contemporània com a celebració del Marató de Barcelona 2009 ..

EL MARATÓ EN MAJÚSCULES: BARCELONA 2009

Aquest Marató d’avui ha estat un Marató diferent per diversos motius.. Era el tercer Marató en un període de temps relativament curt ( Saragossa , 28 de setembre del 2008 i Mediterrani, 19 d'octubre del 2008), però era el primer dels tres que he afrontat amb unes mínimes garanties de haver fet un entrenament regular i una mica seriós, el que m’ha permet tenir una base física acceptable, tot i que la preparació més o menys específica no la varem començar fins el mes de gener, desprès d’any nou.. Han estat unes setmanes molt intenses i exigents amb una certa disciplina per tal de extreure el màxim rendiment a les sessions d’entrenaments, esgarrapant hores als horaris de feines i fent autentiques meravelles entre setmana...

Haig de dir que he tingut la sort de compartir els entrenaments amb el meu amic Manel, una persona amb la que tinc una sintonia i una complementarietat especial alhora d’entrenar, de marcar ritmes i de patir plegats (Crec que d’aquesta circumstància ens hem beneficiat tots dos..) Els dies que hem compartit l’entrenament han estat els que ha tocat fer sèries i tirades llargues i ens ho hem plantejat amb seriositat i sense excedir-nos en els ritmes, però alhora buscant sempre la màxima rendibilitat a l’esforç fet...

Altres dies també hem compartit entrenaments amb el Josep Antoni Córdoba, en Rafa Carvajal, en Joan Josep Corella i el grup d’atletesvng amb els que vam fer un parell de tirades llargues i jo pel meu compte també he fet alguna sortida amb l’Albert Gràcia, en Jordi Cabau, l’Estrella Ollé i en David García... i no vull oblidar-me dels massatges de recuperació i rehabilitació del meu genoll, que durant unes setmanes m'ha tingut força preocupat i que gràcies a en Toni Gordo, del Centre Arnau de Vilanova, he aconseguit que no suposi cap molèstia ni impediment per entrenar ni, evidentment, per competir.... Se’ns dubte que tot plegat també a contribuït a l'èxit del Marató del diumenge...

Las perspectives del diumenge eren optimistes abans de la sortida, a jutjar pels cronos que havíem fet en les dues darreres mitges maratons (1:38 h. a Sitges i 1:35 h. a Gavà) i sobre tot a les sensacions assolides, encara que parlant amb el Manel, em va suggerir que féssim plegats el Marató per fer 3:30 h. tots dos, i el cert es que, potser per una excessiva prudència li vaig dir que no m’atrevia, que tenia del calaix, uns metres mes enrere i em trobo el grup d'atletesvng:en Xalo, en Jordi López, en Joan un cert respecte als darrers km`s del Marató i a la meva resposta en el tram final, ja que considerava que no havia fet els Km’s previs suficients... Així que li vaig dir que, en principi, jo sortiria a intentar fer 3:40 h. i segons em trobés al tram final ja veuria que feia...

A les hores li vaig comentar a en Joan Josep Corella si volia intentar que anéssim plegats per fer 3:40 h. tots dos,encara que ell , en principi, volia fer 3:45. h... I em fa l’efecte que fins l’últim moment s’ho va estar repensant o no ho tenia massa clar... D’altra banda el nostre company Josep Antoni Córdoba, que el diumenge debutava en la seva primera marató, estava molt preocupat i insegur sobre si tan sols aconseguiria acabar-la,per molt que el Manel i jo li repetíssim constantment que, amb el kilometratge i la constància que porta habitualment (surt a córrer pràcticament tos els dies), no hauria de tenir cap problema. Però el noi seguia insistint en que dubtava en arribar al final.......

D’aquesta manera arriba el moment i em situo a la línia de sortida. En Manel se’n va al globus de 3:30 h. i jo em quedo amb el Josep Corella, el Josep Valldosera, el Diego Muñoz, el Manel Megias i algun altre que no recordo el nom... Els hi pregunto el temps que volen fer i tots estaven d’acord en intentar fer 3:30 h., així que un cop donat el tret de sortida decideixo quedar-me prudentment una mica enrere, ja que ells surten a un ritme més ràpid, fins i tot m’atreveixo a comentar-los que potser van una mica accelerats, però, evidentment, no m’escolten i se’n van endavant....

Un cop deixem enrere els primers 2 km., aquest grup esmentat mica en mica es va distanciant i en Joan Josep Corella i jo ens trobem plegats, amb el Josep Antoni Córdoba “camuflat” al darrera, (no ens vam adonar que venia amb nosaltres fins gairebé el Km. 20...). I així anem devorant Km... Intentant controlar els ritmes per no anar massa ràpids (encara que tant el Polar d’en Joan Josep com el meu FR405, no els marcaven correctament degut al cel ennuvolat del diumenge i als edificis dels carrers), de tant en tanta anem fent comentaris sobre l’ambient de la cursa i sobre la dinàmica que portem, això es un senyal evident de que anem relaxats i a un ritme constant, sense grans oscil•lacions... Al final dels primers 10 Km. em trobo amb la companyia i els ànims d’en David García, que ha fet els primers 10 Km. del Marató com a rodatge. Ens acompanya fins la Plaça d'Espanya i em diu que m'espera a l'arribada i que també segurament vindrà l'Estrella Ollé a veure el final del Marató...... En aquesta primera part del recorregut coincidim també uns km. amb l'Albert Gràcia que està fent el seu primer Marató i va a un ritme més conservador, ens saludem i al cap d'una estona es queda enrere..... Creuem l el primer mig marató en el tems que tenia previst: 1:48 h., encara que en Joan Josep em comenta que, segons les seves previsions, potser anem una mica ràpids (ell volia passar la mitja en 1:53 h.), però el cert es que no varem afluixar i varem mantenir el ritme controlat fins al Km. 30 i concentrats en la cursa...

Haig de dir que l’ambient del diumenge al Marató va ser excepcional, millor que mai, en aquest aspecte el Marató a guanyat molts punts i els corredors ho agraeixen...

Com és normal a partir del Km. 30, tot i que les sensacions son positives, el cansament físic ja comença a deixar-se notar mica en mica, però jo tinc una determinació molt clara i li comento a en Joan Josep Corella que hem de mantenir el ritme que portem fins el Km 35 i a partir d’aquí tirar endavant a per totes o resistir fins el final... Una de les sorpreses positives és comprovar que en Josep Antoni Córdoba, tot calladet i sense fer soroll, s’ha acoblat al darrere nostre i manté un bon ritme de creuer... Així que vaig em giro varies vegades per animar-lo i encoratjar-lo...

Del Km. 30 al 35 son els km., més difícils física i mentalment, en Joan Josep em diu que es nota una mica cansat, més que al seu primer Marató a Saragossa, i que pateix unes molèsties musculars a les cames... Jo li comento que aixó es normal i que la seva preparació actual es molt més potent que fa 6 mesos, que intenti no afluixar i mantenir el ritme fins el 35, que jo no tinc intenció de tirar, que anem molt bé per fer una bona marca i que pràcticament sense esforçar-nos gaire anem passant molts grups de corredors... Així continuem amb determinació fins arribar al voltant del Km. 34, ens trobem amb un noi estirat al terra, la policia ens demana que no ens aturem, tothom està nerviós.. Sirenes, motos que corren, ambulàncies, crits... Es el corredor irlandès Colin Dunne, inconscient amb la policia controlant el trànsit i els sanitaris atenent-lo i fent-li una massatge cardíac... Passo al seu costat, es un noi jove, ple de vitalitat, el veig cap a munt amb els ulls tancats, absolutament pàlid, però amb una expressió de pau i tranquil•litat inusual, no es mou, segueixen fent-li massatge cardíac.. El deixo enrere, em giro i miro a en Joan Josep i en Josep Antoni.. No diem res, seguim endavant... però durant uns minuts no deixem de pensar en el que hem vist, son moments d'un gran impacte... Malauradament no es va poder fer res per la seva vida, un vida que a vegades es així de cruel... Aquest Marató va dedicat a ell...!!

Els darrers 2 km. fins arribar al 35 són una mica més complicats i durs, tenint a la ment l’escena que hem viscut. Però, es clar, la vida i el Marató continuen i finalment arribem tots tres al Km., preestablert, el 35... En Joan Josep diu que va cansat que no es veu amb cor de pujar el ritme, i jo no vull pressionar-lo, el cert es que ha estat fent una gran cursa molt per sota del temps que ell pensava, i ha complert com un campió els primers 35 Km., i jo el veig capacitat per mantenir-lo fins el final, sense un patiment excessiu, encara que amb l’esforç i dificultat que això comporta....

En aquest moment li comento que vaig a fer un canvi de ritme fins el final (darrers 7,195 Km.) i que sinó puc mantenir-lo l’espero i entrem plegats... Ell em diu que endavant.. i, dit i fet..!! Poso la directa, accelero i decideixo mentalitzar-me pensant que estic fent una mena de sèrie de 7 Km., arrencant a 4:30 i arribant al final per sota de 5:00 per Km. (Penso en las sèries que he fet amb el Manel Tintoré i em concentro en la respiració...) Em trobo bé, amb bones sensacions, amb potencia a les cames i no sé perquè amb una energia interior que em dona forces per anar avançant i avançant corredors i més corredors i així no afluixo fins l’arribada, cansat, evidentment, però sentint que puc fer-ho sense quedar-me exhaust i amb forces suficients. Després he comprovat que al Km. 30 ocupava el lloc 3.612 en la classificació general i al final acabaré el 2.765... (gairebé he avançat 1.000 corredors en els darrers 12 Km.)

En els darrers 2 km. vaig passant a uns quants companys d'atletesvng que estaven superant moments més o menys difícils i a tots els vaig animant: en Xalo, que em diu que te problemes al peu però que no em preocupi que pot acabar, en Manel Megias, li faig una palmadeta per animar-lo, en Josep Valldosera i en Diego Muñoz que van cap a meta al seu ritme i també els saludo, en Jordi López que ho està passant malament, patint i lluitant a un kilòmetre i mig de l’arribada però sense defallir.... També veig a molts altres corredors lluitant contra ells mateixos, extenuats, corrent gairebé per inèrcia (aquests moments complicats me’ls conec molt d'aprop, perquè també els he patit) i només amb una fita en la seva ment: creuar la línia d’arribada, poder acabar el Marató i resarcir-se d’un esforç titànic que ha merescut tanta suor i tant patiment.. es el Marató, el mític Marató…!!

Els últims 500 metres apoteòsics, centenars de persones escridassant als corredors, en aquell moment no escolto a ningú, vaig totalment concentrat, mantenint el ritme, esgotant les últimes reserves d'energia, la boca tancada amb un gest de ràbia i satisfacció intentant esgarrapar els últims segons al crono... Un cúmul de sensacions que recorren la pell de dins cap a fora, últims metres... Creuo la línia, i faig una ullada al crono, l’aturo i veig que he fet el millor temps possible: 3:33:11, he fet , per segona vegada, marca personal i tanco els punys satisfet amb mi mateix, satisfet per l’esforç individual i compartit, sabedor que la fita principal la he assolit, el temps del crono, es tan sols una motivació mes, he arribat sencer, física i mentalment, encara amb forces, he acabat un altre Marató i he recuperat la confiança...

De seguida vaig atrobar-me amb el Manel Tintoré, que ha complert el seu objectiu amb escreix i ha entrat 4:41 minuts abans que jo, com és habitual en ell, un corredor molt regular en les seves maratons i que avui també a assolit un temps espectacular i desprès, la gran sorpresa, 3:40 minuts mes tard arriba en Josep Antoni Córdoba, que ens deia i insistia en que no seria capaç d’acabar una marató... (Sense comentaris...!!), en Josep Antoni, emocionat, deixa escapar unes llàgrimes de cocodril i s’abraça a nosaltres i finalment amb un gran temps i també millor marca personal fins ara en Joan Josep Corella amb 3:38:46 que ha sabut resistir i patir els darrers km., com un campió i ara ja té un gran temps de referència en el Marató, que no serà fàcil superar-lo, però que se’ns dubte es un objectiu que està al seu abast....

Desprès de recuperar-nos uns minuts hem començat a comentar les experiències de cadascú i ens hem anat a celebra-ho amb un fantàstic dinar a un restaurant d’alt standing de Barcelona convidats pel nostre amic Josep Antoni, ja que prèviament havíem pactat que si acabava la Marató estàvem tots convidats i si no podia creuar la línia d’arribada el convidàvem nosaltres…

Així que un magnífic fi de festa del Marató de Barcelona 2009, que hem compartit amb més de 9.000 corredors... Molts han pogut acabar i assolir la seva pròpia fita personal, altres simplement corrien per creuar l’arribada, altres ho han intentat però no han pogut… Aquesta es la grandiositat de la Marató, i només per això, per l’esforç i superació personal que representa mereixen el reconeixement de tots…!!!

ABANS DEL MARATÓ...

11 comentarios:

  1. Ja hi sou, tú ho has dit.
    Aquesta setmana suposo que fareu bondat. Arribar descansat és molt important.
    Us desitjo que aconseguiu, com a poc, allò pel que heu treballat tant i tant bé, això va per el Manel també.
    Salut i potes!

    ResponderEliminar
  2. I tant Carles, ja està aquí. El dijous no vaig poder venir, tot i que perdona que no et tornès el misatje. Respecte a lo d´anar junts a Bcn, em fas més por que una pedregada. No he oblidat les últimes series de 4.000...

    Ja en parlarem el cap desetmana.

    Arreveure.

    ResponderEliminar
  3. Moltes felicitats per aquesta marcaça crack. Si es treballa bé els resultats arriven i de quina manera.
    Ara toca descansar.
    Demà la crònica.
    Salut i potes!

    ResponderEliminar
  4. Moltes felicitats Carles. T´agraeixo els 35 km. que hem fet junts, ja que part de la meva marca es gràcies a tu. Anaves molt fort i has fet una cursa molt intel.ligent.

    Arreveure.

    ResponderEliminar
  5. t'he trobat aquesta foto i crec que ets tu,no?
    Felicitats per la marca.
    http://picasaweb.google.es/juanfotosport/MARATONBARCELONA2009?authkey=Gv1sRgCNODxNmV46fCwAE&feat=email#5308250337042878594

    ResponderEliminar
  6. Molt guapes les fotos del restaurant

    ResponderEliminar
  7. Carles, òsties!! Estava impacient per llegir les vostres cròniques. De fet tú ets el primer que ho fa. No se que esperen els demés. Fantàstica crònica, quina aventura. Torno a dir per enèssima vegada que he sentit enveja de tots vosaltres. Córrer en bona companyia i acabar la marató amb premeditació, quina sort.
    Em va saber molt de greu la mort de'n Collin, per a vosaltres haurà estat una experiència molt dura. És preocupant que un nano tant jove, en principi preparat, acabi d'aquesta manera.
    Carles, tornem-hi, moltes felicitats!!!
    I ara qué? Quina és la propera fita?
    Empúries 2009 potser? je,je,je.
    Salut i potes!!!

    ResponderEliminar
  8. Repeteixo les felicitacions que ja t´he dit personalment. És admirable l´ultima serie de 7000 que vàres fer.

    I de nou mercès per aguantar-me des del 30 al 35 a ritme.

    Arreveure.

    ResponderEliminar
  9. Tranquil amic meu. A la marato d`Empuries seras sub 30. Pocas cosas hay en esta vida que no podamos hacer si nos las proponemos. Empuries sub 30. No lo olvides.

    ResponderEliminar
  10. Per baixar de 3,30 hem de sortir a cinc minuts desde el primer kilometre per no forçar gaire al final. Les sortides dels diumenges hem de fer-les aixi, a cinc minuts desde el principi i a 4,40 l´ultima mitja hora. ¿O.K?

    ResponderEliminar
  11. En Manel té raó, això ho teniu perfecte per ser sub 3:30. Porteu la preparació feta, només l'heu d'aprofitar i mantenir-la. Jo també vaig a Empúries.
    Avui us he saludat amb una zafira mentre corrieu per la carretera del casino. Vosaltres no pareu, eh?
    Suposo que estereu molt motivats.
    A veure si ens veiem.

    ResponderEliminar

Te invito a que aportes tu opinión... Sólo te sugiero que no lo hagas como Anónimo... Gràcias...!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

BDL - POPULAR POSTS