Galería de Audio - Front

Galería de Audio - Front

Blogger Translate / Traductor del Blog

sábado, 6 de junio de 2009

BILBOKO MARATOI - Diumenge 31 de maig del 2009


FITXA TÈCNICA BILBOKO MARATOI 2009

DIUMENGE, 31 DE MAIG DEL 2009
  • DISTÀNCIA: 42,195 KM. 
  • TEMPS XIP (REAL): 3:29:22
  • RITME MIG x KM.: 4:57
  • 1ª MITJA MARATÓ: 1:45:16
  • 2ª MITJA MARATÓ: 1:44:06
  • LLOC GENERAL: 105
  • LLOC CATEGORIA E : 5
  • ARRIBATS META: 253
  • CALORIES: 3.143
MILLOR MARCA PERSONAL: 3:29:22

A la Gran Via de Bilbao 16:00 h. de la tarda del dissabte 30 de maig: 29 graus de temperatura...!!! 

Paseo Uribitarte, abans d'arribar al Guggemheim... 

Visita turística al lloc més emblematic de Bilbao: el Guggenheim (El Sol segueix implacable....) 

Nit abans del Marató: espaguetis carbonara i cervesa....!! 

En Manel i jo, 40 minuts abans de la sortida del Marató de Bilbao.. 

Una altra perspectiva abans de la sortida del Bilboko Maratoi... 

En Manel i jo en plena cursa, al costat de la Ria de Bilbao, mantenint un ritme constant al Km. 15 (Paseo Uribitarte) 

Km. 40,500... Últim desnivell al pas pel Puente Deusto, sobre la Ria de Bilbao... 
Ja es respirava el flaire de l'arribada...!! 

Només 50 metres per creuar l'arribada... Ja ho tinc...!! Ja és mèu...!! Estic exultant...!! 

El crono està a punt d'aturar-se.... L'objectiu està assolit...!! 3:29...!! 


I al final, com a recompensa, fruita ben fresqueta que sap a gloria...!! 

XXVII BILBOKO MARATOI

EL MILLOR MARATÓ POSSIBLE...!!

Últim Marató de la temporada. Des de setembre del 2008 fins ahir 31 de maig (10 mesos) he fet 4 Maratons (Saragossa, Mediterrani, Barcelona i ara Bilbao). Els dos primers a modus de test (Després d'un període d'obligada inactivitat) i el tercer i el quart corrent ja de manera seriosa. Bilbao era el fi de festa, l’acomiadament final a una temporada atlètica que ha estat força positiva, sobre tot després d’igualar, al cap de 4 anys, el millor crono que tenia fins ara al proppassat Marató de Barcelona del mes de març: 3:33:11. Per tant, en principi, es tractava de fer el Marató de Bilbao sense massa pressió i de manera més o menys distesa… 

Des del passat Marató de Barcelona pràcticament no he parat d’entrenar, degut principalment a les bones sensacions assolides, encara que he reduït el kilometratge setmanal uns quants Km. Fa unes setmanes, un cop en Manel i jo vàrem decidir descartar anar al Marató d’Empúries, ens vam posar d’acord en intentar tancar la temporada a Bilbao, un Marató que era una incògnita ja que ningú de nosaltres abans l’havia fet… Un cop presa la determinació ens vam ficar una mica més a fons en els entrenaments habituals, però sense estressar-nos: rodatges suaus entre setmana, un dia de sèries i rodatge llarg el diumenge….

A última hora en Manel (ja m’ho temia) em va encoratjar per intentar baixar de les 3:30 hores a Bilbao… Jo, en principi, li vaig dir que no hem veia suficientment mentalitzat i que potser aniria a fer-la al voltant del temps que volia fer a Barcelona (Entre 3:33 i 3:40 h.). De qualsevol manera en Manel em va estar insistint uns quants dies i, la veritat, en veure les bones sensacions que tenia en els entrenaments, finalment li vaig dir que, com a mínim, ho intentaria, encara que tenia la sensació d’anar curt de Km. i, si en algun moment notava que defallia, doncs afluixaria el ritme i acabaria sense patiment i oblidant-me del rellotge. I així va quedar la cosa…!! La setmana anterior em vaig decidir a fer amb el Manel el famós test de les 2 x 6000, i el resultat que ens va donar, en aquell moment, era increïble (Ens deia que el temps possible al Marató era de 3:27 i el temps probable de 3:29) insisteixo en que no ens ho acabàvem de creure, encara que en Manel (en la seva línia), estava més convençut que jo de les nostres possibilitats....

Així que arriba el moment previst i amb bona predisposició pugem al tren Alvia cap a Bilbao a les 8:45 h. del matí del dissabte 30 de maig. Un viatge tranquil i relaxat.... Arribem a Bilbao - Abando al voltant de les 15:00 h., de seguida ens dirigim al hotel i a la Gran Via de Bilbao, tenim la primera dada que ens espanta una mica (Molt si diem el cert…!!!). La temperatura a aquesta hora de la tarda es de 29º amb una sensació de xafogor realment impactant…. Així que xino-xano anem cap el NH Villa de Bilbao. Un hotel magnífic amb unes habitacions amples i molt còmodes… Desprès de descansar ens adrecem cap el CLUB BILBOKO HERRI MARATOIA a recollir els respectius pitrals i la bossa del corredor, fem una petita visita turística pel Guggenheim i rodalies i després un sopar maratonià: uns saborosos espaguetis carbonara a una pizzeria que recomano a tothom que vagi a Bilbao, es diu Passerella, i està al darrera del hotel Carlton de la Gran Via… Alda. Urquijo, 30. Més tard tornem a l’Hotel, preparem tot l’equipament pel Marató de demà i intentem dormir una mica…..

El despertador sona a les 7:15 del mati, però uns minuts abans ja estàvem desperts… Acabem d’enllestir tots els detalls i anem cap a la sortida del Marató davant del edifici de la Diputació a la Gran Via bilbaïna... Sembla que la climatologia serà una mica més benèvola amb els maratonians. El cel esta cobert, de moment no fa sol i la temperatura està al voltant dels 18º... Això ens tranquil·litza una mica.... De qualsevol manera li comento al Manel que s’hauria d’haver portat una gorra de protecció, per si era necessària.... A la línea de sortida, aproximadament uns 400 corredors estem escalfant uns minuts abans de començar el Marató.... Ens fem unes quantes fotos i tornem a deixar la motxilla, ja que l’hotel Villa de Bilbao, està només a 10 minuts de la sortida del Marató….

Fem l’últim comentari abans de començar, en el sentit que hem de controlar molt bé els ritmes i no deixar-nos endur per la inèrcia i anar més ràpid del previst, ja que després tot esforç innecessari acostuma a passar factura quant comença el veritable Marató a partir del Km. 30.….

Tret de sortida, 8:30 del mati… Comença el Marató de Bilbao…!!! Els primers Km. anem a un ritme perfectament mesurat, uns segons per sota de 5, amb petites oscil·lacions d’entre 10 ó 15 segons. Estem concentrats en la cursa, parlem el justet i anem molt còmodes gaudint del recorregut… Al llarg d’aquests primers Km. dins de la ciutat de Bilbao hi han algunes petites pujades, però no son gaire pronunciades i d’un recorregut curtet, així que no ens preocupen en excés…. Fem els primers 10 km. per Bilbao sense més novetat i arribem a la primera mitja Marató, que passem en Manel i jo, en el temps que havíem previst 1 h. 45 min., totalment centrats en la cursa i molt a gust amb les sensacions, encara que en aquell moment el cel comença a aclarir-se i el Sol ens dona el primer avis de les seves cruels intencions…. Estem marcant un ritme perfecte dins de les previsions, entre 4:55 i 5:02 x Km. i ens anem alternant al capdavant tots dos....

Fins que arriba la primera incidència del mati: Km. 24, físicament hem trobo molt bé, però, sense cap motiu aparent se’m comença a regirar l’estómac, en principi de manera molt dèbil però persistent, penso que serà un episodi puntual, intento no pensar-hi i em concentro encara més en la cursa…. Van passant el minuts… la molèstia estomacal no només no desapareix sinó que cada cop es més forta i això m’està començant a preocupar ja que interfereix el meu ritme de cursa... fins que arriba el Km. 26 i ja no puc resistir més… De cop i volta li dic al Manel que m’aturo per anar al lavabo urgentment (10 metres més i no m'hagués pogut controlar…!!) Ell es queda sobtat i sense aturar-se em diu: ves que ja t’espero….!! Així que busco el lloc més adient i intento recuperar la sensació de normalitat fisiológica… Des que m’aturo fins que em reincorporo al Marató passen gairebé 3 minuts… però sembla que estic una mica millor... Torno a la cursa i busco al Manel però no el trobo... Miro endavant de la llarguíssima recta que transcorre al costat de la Ria de Bilbao i no el veig…..!! A partir del moment en que m’he lliurat del malestar que m'estava enfonsant, cada cop vaig tenint millors sensacions, corro més a gust, sento que tinc energia renovada i encara que he perdut de vista al Manel decideixo augmentar de forma progressiva el ritme per intentar recuperar el màxim del temps que he perdut... D’aquesta manera del Km. 28 al Km. 32 vaig a una mitja de 4:35 x Km. i uns metres abans del Km. 32, en un revolt en que els corredors ens creuem localitzo al Manel a uns 150 metres davant meu, ens xoquem la mà al trobar-nos i li crido: Manel, ara vinc….!!! Així que en uns 500 metres més aconsegueixo establir contacte i, portat per la inèrcia de la meva progressió, en el moment en que l’agafo me’n vaig uns metres més enllà, llavors en Manel em crida: vinga Carles, endavant…!! Aquest es el segon moment clau per mi del Marató de Bilbao: durant uns segons tinc la temptació de seguir endavant i no aturar-me, vaig a un ritme molt bo, em trobo molt fort, amb les bateries carregades, les cames responen perfectament, mentalment estic segur de mi mateix..... Però…. em freno, redueixo la marxa i em quedo al costat d’en Manel (Penso: millor recuperat uns Km. i desprès torna a pujar el ritme....!!!) . Llavors me n’adono que amb el Manel va un corredor marcant el ritme: Es el corredor-llebre de 3:30…!!!, que cada 500 metres va consultant les seves notes i ens va dient com anem de temps i de ritme… Així que em vaig recuperant de l’esforç fet els darrers Km. i decideixo mantenir-me al costat d’ells… En aquell moment portem ja 2 hores 50 minuts de cursa i el Sol ens castiga sense pietat amb una temperatura al voltant dels 27 graus i un cel d'un blau molt intens, a més de la humitat de la Ria de Bilbao que queda primer a la nostra esquerra i a la tornada a la nostra dreta, i que també es deixa notar potenciant la sensació de xafogor... 

En previsió d’un final de Marató dur i exigent he anat menjant talls de plàtan a cada avituallament i bevent una mica més d’aigua del habitual…. Però tot i això el calor, la sensació d’ofec ambiental va in crescendo i comença a passar factura a alguns dels corredors que anem avançant..... Ara comença el veritable Marató….!!!

En aquest moment el corredor-llebre de 3:30 va a la meva esquerra i en Manel al darrera… queda 1 km. per l’avituallament del Km. 35, portem un bon ritme i estem començant a incrementar lleugerament la velocitat amb el conseqüent esforç afegit que això suposa… De cop al darrera meu escolto al Manel que diu: necesito agua urgentemente…!! Però entenem que es un comentari dels habituals per queixar-se del sol implacable que ens cau a plom... així que no li donem importància i seguim endavant amb un ritme creixent…. Arribem al Km 35. a l’avituallament agafem la corresponent ampolla d’aigua i un altre tall de plàtan i seguim endavant... Dos corredors-llebres que ja havien complert el seu paper i tornen caminant ens criden: Venga chavales...!! Aprovechar los espacios de sombra...!!! Mucha agua i sólidos, comer sólidos...!! Venga que vais muy bien...!! En aquell moment giro el cap enrere per comentar-ho amb el Manel.... però el Manel... No hi es....!!! No està amb nosaltres…!! El corredor-llebre de 3:30 se n’adona i em diu: Venga sigue, sigue que vas muy bién...!!! Vamos muy bien de tiempo...!!! Jo en aquells instants ja estic completament aïllat del món exterior i només escolto la veu del corredor-llebre que em va marcant el ritme i l'impacte successiu i continuat de les meves passes colpejant l'asfalt ardent i cada cop tinc més clar que si no defalleixo i resisteixo l'asfixiant temperatura, faré un temps inimaginable abans d’avui... Estem al Km. 38 amb 3:08:50 i hem fet aquest Km. a 4:45… Començo a patir, com és habitual a aquestes alçades del Marató, però per sort és un patiment suportable, que puc controlar... Fins i tot li dono relleus al corredor-llebre que sembla que també ho agraeix.... Anem passant grups de corredors que van xafats per la calor i intentant mantenir un ritme cada cop més dificultós, més extenuant... El corredor-llebre els va animant a afegir-se al nostre grup de dos (Ell i jo...) Però ningú li fa el més mínim cas, ningú s’atreveix a enganxar-se a nosaltres… Només un corredor ho intenta durant uns 300 metres però després desisteix i es queda enrere…. Estic al km. 40, físicament em trobo amb força suficient i mentalment amb tota la determinació necessària i decideixo buidar-me aquests darrers 2 Km. finals… Puc ser sub 3:30…!!! Ho tinc molt a prop, ho estic ensumant, ho tinc al meu abast…!! El meu company de patiment, el corredor que ha fet la feina de llebre, només per mi, durant el darrers 5 Km. em crida i em diu: Apa, valiente...!! Ves tu sólo a por los 3:30...!! Que vas muy bien..!! Vas muy rápido!!! Ya lo tienes...!! I es queda enrere per ajudar a un grupet de 3 ó 4 corredors que anaven molt tocats i patint de debò…… Ara ja estic tot sol i decideixo cremar les últimes reserves d'energia, és el tercer moment clau del Marató, les paraules del corredor-llebre m'han encoratjat definitivamnet...!!! Ara és el moment de la veritat...!!! Ara és el tot o el no res...!! Vaig al 100 x 100…!! Em fan mal totes les articulacions però no puc aturar-me...!!! Una força insospitada m’empeny endavant...!! Últim Km. a 4:35…!! Arribo a la Gran Via de Bilbao... Visualitzo l’arribada...!!! l’speaker crida el meu nom pels altaveus....!!! Veig el crono: 3:29…!! Aixeco el braços, tanco els punys i crido interior i exteriorment, un calfred recorre cada múscul del meu cos, estic accelerat...!!! Creuo la catifa i paro el crono: 3:29:22…!! La millor marca de la meva vida…!!! Estic en un núvol, no tinc paraules….!!! Em tremolen les cames....!!! 

Un cop reacciono del moment d’eufòria, un parell de minuts després, entra a meta el corredor-llebre de 3:30 (Finalment m'he assabentat que es diu Oscar Prieto) i li faig una forta encaixada de mans per agrair-li la feina que a fet en els darrers 5 Km. Immediatament penso en el Manel, recullo la bossa obsequi del corredor i surto a buscar-lo en sentit contrari a la meta, bossa en mà... Veig que triga més del que suposava, em preocupo una mica, espero que no li hagi passat res.... Finalment cap al Km 41 el veig venir de lluny, va a un ritme estabilitzat i li pregunto si esta bé.. Li dic: Manel, et trobes be…?? Em contesta afirmativament i em diu que a l'avituallament del Km. 35 s’ hagut d’aturar , se li ha ennuvolat la vista, una mena de cop de calor, com si li puges foc del terra cap a munt… Em diu que a l’avituallament l’han remullat amb varies ampolles d’aigua i li han preguntat si volia que avisessin l’ambulància… En Manel m’ha explicat que un cop ha begut aigua i s’ha recuperat una mica a decidit continuar i acabar el Marató sense anar a masses revolucions i rodant sense esforços excessius per no defallir.... Jo celebro que hagi estat només un petit ensurt i que malgrat tot hagi pogut acabar sense més conseqüències i amb un temps que no es gens menyspreable: 3:40:27… Li dic que no es preocupi, que no te massa importància i que en el seu cas jo hagués fet el mateix….. El que és important es saber aturar-se a temps, quant és necessari per prevenir mals majors….!!!

El que em sap greu es que havíem planificat fer el Marató plegats i assolir tot dos el Sub 3:30… Però, se’ns dubte, tindrem més possibilitats de fer-ho al proper Marató de la tardor…. Ara a recuperar-se, regenerar els músculs i les articulacions… (Descans programat fins el 15 de juny) i tot seguit a gaudir de l’estiu….!!! (Amb alguna cursa, això sí, je, je, je....)

Ha estat una temporada fantàstica....!!

5 comentarios:

  1. Moltes felicitas als dos. Així que marca. Has acabat molt fort la temporada, quin crack!!!
    A veure aquesta crònica i fes extensives les meves felicitacions a en Manel ja que amb aquest ordinador no em deixa penjar-li comentaris.
    Salut amics!

    ResponderEliminar
  2. Hola Carles, moltes felicitats, quin temps mes bo, espero la teva cronica, pero repteixo felicitacions, ara a descansar i a assimilar els kms

    ResponderEliminar
  3. Quina crònica. M'ha posat els pels de punta. Quina emoció.
    Enhorabona Carles, t'ho mereixies donat el treball de tota la temporada.
    Ara a recuperar-se que la temporada que ve potser serà més forta que la passada que ens deixa una moral pels núvols.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  4. Hola Carles. Felicitats per la marató, realment has fet una bona marca, i el millor de tot, la teva trajectòria és molt bona amb els 4 maratons d'aquesta temporada, espectacular.
    La crónica que has fet és molt emocionant, he gaudit una bona estona llegint-la, i les fotos de Bilbao molt maques... només vaig estar un cop a Bilbao però em va sorprendre moltíssim.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  5. Increibles las fotos, y felicitaciones por la maraton! es realmente genial que puedas hacer eso, yo por ahora solo puedo correr con el Corsa

    ResponderEliminar

Te invito a que aportes tu opinión... Sólo te sugiero que no lo hagas como Anónimo... Gràcias...!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

BDL - POPULAR POSTS