Entrenament 1 de gener del 2009: Monestir de la Plana Novella

La sortida d'avui ha anat força bé.. Al final hem estat 6 agosarats corredors els que hem fet front a les inclemències del temps i ens hem trobat per fer la tirada llarga: Victor Peña, Jordi López, Albert Gràcia, Josep Antóni Córdoba, Manel Tintoré i jo mateix. Després de tot hem tingut sort i no ha plogut gairebé gens (Quatre gotes els primer 5 minuts i prou) i pràcticament no ens hem mullat't... Finalment hem fet 22,160 Km., a una mitja per Km. de 5:22.

Pel proper dijous 1 de gener del 2009, com fem cada any, anirem al Monestir Budista de la Plana Novella (anar i tornar) son uns 18 Km. i, a ritme tranquil, estarem aprox. 1 hora i 45 minuts... Ens trobarem a les 8:45 del mati a la xurreria (davant del pavelló poliesportiu de les Roquetes i anirem en cotxe fins al Caprabo de Sitges des d'on sortirem). No es una sortida excessivament exigent, encara que te un parell de pujades que "ofeguen" una mica (tot depèn de com es pugin), peró tot son camins molt practicables, de terra i sense pedres....

Tirada llarga diumenge 28 de desembre del 2008

Demà diumenge 28 tenim previst fer 21.500 km. aprox. en aquest circuit que fa el recorregut Vilanova-Sitges-Vallpìneda-Sant Pere de Ribes-Puigmoltó-Vilanova. Sortirem, en principi a les 8:30 des de la xurreria que està davant del poliesportiu de les Roquetes a la sortida de Vilanova. No es un recorregut excessivament dur, de fet com a desnivell important, només hi ha la pujada a Vallpineda, i cara a la Mitja Marató de Sitges i la Marató de Bcn va força bé... Si hi han canvis d'última hora, ho direm...

Entrenament Parc del Foix

Avui hem fet la sortida cap al Parc del Foix des de Cunit amb un grup considerable de corredors, la majoria membres del col·lectiu atletesvng… I la veritat es que ha estat una sortida molt exigent i amb uns desnivells pronunciats, una mica trencacames, que ens han fet “patir” en els trams més durs… Això si, l’entorn, el paisatge que ens envoltava realment es espectacular i suposa un contacte directe i molt suggerent amb la natura… Pel que fa a la temperatura ambiental, sobretot els primers km. hem passat fred (7ºC) i cap al final a pujat una mica el termòmetre (9ºC)… En total hem fet 17,950 Km. en 1:52 minuts aprox., amb un desnivell acumulat de 600 metres i 6,86 Km. de pujada, 3,47 Km. en pla i 7,61 Km. de baixada…

En fi, un entrenament, com deia, de qualitat i exigent... El que demostra que tots els companys que ens hem trobat estem amb unes reserves d'energia molt importants... És un grup amb molta força i amb molta canya..!!!

XX Mitja Marató de Vilanova

Doncs bé…. La Mitja Marató de Vilanova, per a mi, ha durat exactament 5,92 km. Les expectatives que tenia, de moment, queden en stand by… La historia es la següent: Una cua llarguíssima i que no avançava per recollir el dorsal i el xip… Primers moments d’escalfament i foto amb els companys de atletesvng … A manca de 10 minuts abans de començar un altra cua al lavabo.. Amb sort aconsegueixo sortir corrents i situar-me a primera línia de sortida tot just 1 minut abans de l’inici… Per tant, surto amb els cracks de la mitja i em deixo endur per la inèrcia del grup capdavanter (2 primers Km. a una mitja de 4:20…!!), me n’adono que aquest ritme no es el meu ni de bon tros i intento afluixar una mica per tal de recuperar la meva dinàmica de cursa... En aquest intent avanço 3 Km. més fins arribar al Passeig Marítim.… i en aquests moments noto una estrebada a la part posterior de la cama dreta (Bíceps crural) que em provoca una rampes molt intenses i molestes… Intento seguir uns quants metres però la sensació de molèstia no desapareix... Fins que em paro i intento estirar una mica amb molta compte… Torno a córrer uns metres però la molèstia persisteix i no puc recuperar el meu ritme de cursa… Així que, molt emprenyat per l’imprevist decideixo que, per evitar possibles mals majors, el millor que puc fer es abandonar la cursa…. Dit i fet!!

Al cap d’una estona sembla que he recuperat la normalitat i, aparentment, estic com nou…. Però sap molta greu que passin aquestes coses, quan físicament un es troba en condicions optimes per continuar la progressió iniciada fa uns mesos.. Malgrat tot, segur que es el millor que podia fer, ja que el que no estic disposat a patir es cap altra lesió per inconsciència pròpia…

La propera mitja Sitges 2009…