Aquests dies previs al Marató, com és habitual, el cap no para de donar voltes i voltes, patim molts dubtes sobre què és el que passarà al llarg dels 42,195 Km. Si serem capaços de mantenir el ritme preestablert, si físicament estarem a l'alçada o si mentalment serem prou forts per aguantar la pressió....
Però sigui com sigui el que és veritablement important és que el repte personal de cadascú és amb si mateix, la superació personal, l’esforç constant i progressiu... El temps final no es la fita definitiva , es tan sols una motivació més. El que interiorment es valora es acabar amb bones sensacions, amb una plenitud interna, amb l'esperit del corredor que no ha defallit i a arribat a l'objectiu mític...
SALUT I ESPAGUETIS...!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Te invito a que aportes tu opinión... Sólo te sugiero que no lo hagas como Anónimo... Gràcias...!!