Mitja Marató Ciutat de Vilanova

Nos encontraremos a las 9:30 horas en la pista de basket que está junto

a la pista de Atletismo (Meta del la Mitja Marató Ciutat de Vilanova) 

Este próximo domingo 19 de diciembre se celebra la Mitja Marató de Vilanova. Hemos pensado que todos aquellos bloggers de la zona (Barcelona) que acudan al evento podamos encontrarnos minutos antes de la salida, saludarnos y hacer unas fotos...

Los que vayais a correr, por favor indicarlo en un comentario adjunto aquí o en el portal del Bloggers Running Team donde también se ha publicado la noticia.

Nos vemos en la pista de basket a las 9:30 de la mañana....!!

XX Mitja Marató de Vilanova

Doncs bé…. La Mitja Marató de Vilanova, per a mi, ha durat exactament 5,92 km. Les expectatives que tenia, de moment, queden en stand by… La historia es la següent: Una cua llarguíssima i que no avançava per recollir el dorsal i el xip… Primers moments d’escalfament i foto amb els companys de atletesvng … A manca de 10 minuts abans de començar un altra cua al lavabo.. Amb sort aconsegueixo sortir corrents i situar-me a primera línia de sortida tot just 1 minut abans de l’inici… Per tant, surto amb els cracks de la mitja i em deixo endur per la inèrcia del grup capdavanter (2 primers Km. a una mitja de 4:20…!!), me n’adono que aquest ritme no es el meu ni de bon tros i intento afluixar una mica per tal de recuperar la meva dinàmica de cursa... En aquest intent avanço 3 Km. més fins arribar al Passeig Marítim.… i en aquests moments noto una estrebada a la part posterior de la cama dreta (Bíceps crural) que em provoca una rampes molt intenses i molestes… Intento seguir uns quants metres però la sensació de molèstia no desapareix... Fins que em paro i intento estirar una mica amb molta compte… Torno a córrer uns metres però la molèstia persisteix i no puc recuperar el meu ritme de cursa… Així que, molt emprenyat per l’imprevist decideixo que, per evitar possibles mals majors, el millor que puc fer es abandonar la cursa…. Dit i fet!!

Al cap d’una estona sembla que he recuperat la normalitat i, aparentment, estic com nou…. Però sap molta greu que passin aquestes coses, quan físicament un es troba en condicions optimes per continuar la progressió iniciada fa uns mesos.. Malgrat tot, segur que es el millor que podia fer, ja que el que no estic disposat a patir es cap altra lesió per inconsciència pròpia…

La propera mitja Sitges 2009…