Galería de Audio - Front

Galería de Audio - Front

Blogger Translate / Traductor del Blog

domingo, 28 de diciembre de 2008

Entrenament 1 de gener del 2009: Monestir de la Plana Novella


La sortida d'avui ha anat força bé.. Al final hem estat 6 agosarats corredors els que hem fet front a les inclemències del temps i ens hem trobat per fer la tirada llarga: Victor Peña, Jordi López, Albert Gràcia, Josep Antóni Córdoba, Manel Tintoré i jo mateix. Després de tot hem tingut sort i no ha plogut gairebé gens (Quatre gotes els primer 5 minuts i prou) i pràcticament no ens hem mullat't... Finalment hem fet 22,160 Km., a una mitja per Km. de 5:22.

Pel proper dijous 1 de gener del 2009, com fem cada any, anirem al Monestir Budista de la Plana Novella (anar i tornar) son uns 18 Km. i, a ritme tranquil, estarem aprox. 1 hora i 45 minuts... Ens trobarem a les 8:45 del mati a la xurreria (davant del pavelló poliesportiu de les Roquetes i anirem en cotxe fins al Caprabo de Sitges des d'on sortirem). No es una sortida excessivament exigent, encara que te un parell de pujades que "ofeguen" una mica (tot depèn de com es pugin), peró tot son camins molt practicables, de terra i sense pedres....

sábado, 27 de diciembre de 2008

Tirada llarga diumenge 28 de desembre del 2008



Demà diumenge 28 tenim previst fer 21.500 km. aprox. en aquest circuit que fa el recorregut Vilanova-Sitges-Vallpìneda-Sant Pere de Ribes-Puigmoltó-Vilanova. Sortirem, en principi a les 8:30 des de la xurreria que està davant del poliesportiu de les Roquetes a la sortida de Vilanova. No es un recorregut excessivament dur, de fet com a desnivell important, només hi ha la pujada a Vallpineda, i cara a la Mitja Marató de Sitges i la Marató de Bcn va força bé... Si hi han canvis d'última hora, ho direm...

domingo, 21 de diciembre de 2008

Entrenament Parc del Foix



Avui hem fet la sortida cap al Parc del Foix des de Cunit amb un grup considerable de corredors, la majoria membres del col·lectiu atletesvng… I la veritat es que ha estat una sortida molt exigent i amb uns desnivells pronunciats, una mica trencacames, que ens han fet “patir” en els trams més durs… Això si, l’entorn, el paisatge que ens envoltava realment es espectacular i suposa un contacte directe i molt suggerent amb la natura… Pel que fa a la temperatura ambiental, sobretot els primers km. hem passat fred (7ºC) i cap al final a pujat una mica el termòmetre (9ºC)… En total hem fet 17,950 Km. en 1:52 minuts aprox., amb un desnivell acumulat de 600 metres i 6,86 Km. de pujada, 3,47 Km. en pla i 7,61 Km. de baixada…

En fi, un entrenament, com deia, de qualitat i exigent... El que demostra que tots els companys que ens hem trobat estem amb unes reserves d'energia molt importants... És un grup amb molta força i amb molta canya..!!!

domingo, 14 de diciembre de 2008

XX Mitja Marató de Vilanova





Doncs bé…. La Mitja Marató de Vilanova, per a mi, ha durat exactament 5,92 km. Les expectatives que tenia, de moment, queden en stand by… La historia es la següent: Una cua llarguíssima i que no avançava per recollir el dorsal i el xip… Primers moments d’escalfament i foto amb els companys de atletesvng … A manca de 10 minuts abans de començar un altra cua al lavabo.. Amb sort aconsegueixo sortir corrents i situar-me a primera línia de sortida tot just 1 minut abans de l’inici… Per tant, surto amb els cracks de la mitja i em deixo endur per la inèrcia del grup capdavanter (2 primers Km. a una mitja de 4:20…!!), me n’adono que aquest ritme no es el meu ni de bon tros i intento afluixar una mica per tal de recuperar la meva dinàmica de cursa... En aquest intent avanço 3 Km. més fins arribar al Passeig Marítim.… i en aquests moments noto una estrebada a la part posterior de la cama dreta (Bíceps crural) que em provoca una rampes molt intenses i molestes… Intento seguir uns quants metres però la sensació de molèstia no desapareix... Fins que em paro i intento estirar una mica amb molta compte… Torno a córrer uns metres però la molèstia persisteix i no puc recuperar el meu ritme de cursa… Així que, molt emprenyat per l’imprevist decideixo que, per evitar possibles mals majors, el millor que puc fer es abandonar la cursa…. Dit i fet!!

Al cap d’una estona sembla que he recuperat la normalitat i, aparentment, estic com nou…. Però sap molta greu que passin aquestes coses, quan físicament un es troba en condicions optimes per continuar la progressió iniciada fa uns mesos.. Malgrat tot, segur que es el millor que podia fer, ja que el que no estic disposat a patir es cap altra lesió per inconsciència pròpia…

La propera mitja Sitges 2009…

domingo, 30 de noviembre de 2008

17 Mitja Marató de Tarragona





Diumenge, 30 novembre 2008
  • Temps chip (Real): 1:41:54
  • Mitja x Km.: 4:47
  • Lloc general: 869
  • Arribats meta: 1.549
  • Categoria: M4
  • Lloc M4: 89
  • Arribats meta M4: 180
Després de la Mitja Marató de Castellbisbal, i amb els ànims més elevats, per les bones sensacions assolides, la següent mitja que tenia programada era la de Tarragona. Una mitja que he fet només dos vegades i que tenia ganes de retrobar-me amb ella, ja que l’any passat no vaig poder participar-hi…

Donades les expectatives de les darres setmanes em feia molta il·lusió acabar-la al voltant de 1:40:00, però tampoc estava especialment capficat amb el temps, doncs soc plenament conscient que les millores en les curses de fons han de ser progressives i sostingudes, esgarrapant minuts al crono sense preses i assimilant els entrenaments…

De qualsevol manera, en principi, comptava amb el suport presencial d’en Manel i d’en Rafa ja que estava previst que tots dos participessin a la mitja... En Manel com a referència al capdavant i en Rafa com a company per intentar assolir el temps que persegueixo…. Però… finalment en Manel no va poder participar a la mitja per raons d’última hora i en Rafa si que va participar... Però no ens vam veure durant tota la cursa (Ni al principi, ni al final ni durant el recorregut…!!!) encara que el més sorprenent es que al final varem entrar a meta amb només 37 segons de diferencia…. Increïble….!!!

Respecte de la cursa haig de dir que la vaig fer tot sol de principi a final... La idea que tenia era proposar-li al Rafa que anéssim plegats per intentar fer el sub 1:40, peró al no veure’ns vaig quedar-me una mica a l’expectativa del que podria passar… La cursa va anar sense ensurts, vaig començar a un ritme bastant correcte, els primers 10 Km. en 47:43, i només se’m va fer una mica pesat el tram de l’espigó i el Serrallo (del Km. 11 al 17, anada i tornada)… Tot i això els tres últims km.de la mitja els vaig fer a un bon ritme d’aprox. 4:42 i vaig acabar amb bones sensacions, encara que no vaig poder baixar de 1:40…

Realment a aquestes alçades te n’adones del gran esforç físic i mental que suposa aconseguir rebaixar poc més d’un minut en una mitja marató….. Però en definitiva, considero que la meva progressió segueix avançat pel bon camí……

domingo, 9 de noviembre de 2008

13 Mitja Marató de Castellbisbal







Diumenge, 9 novembre 2008
  • Temps chip (Real): 1:42:42
  • Mitja x Km.: 4:51
  • Lloc general: 267
  • Arribats meta: 563
  • Categoria: M5
  • Lloc M5: 34
  • Arribats meta M5: 99

RETROBAR BONES SENSACIONS A LA MITJA MARATÓ...!!!

Després de la Marató del Mediterrani em vaig plantejar continuar la meva particular progressió sense preses però sense pauses i mantenir el nivell d’entrenaments amb la regularitat necessària. La Mitja Marató de Castellbisbal era una d’aquelles curses que, per diferents circumstàncies, mai havia pogut fer i la veritat es que en tenia ganes…. Molts companys m’havien parlat en el sentit que era una cursa molt dura i exigent, i l’idea m’era atractiva....

Així que desprès de parlar amb el meu amic Manel i planificar quines serien les mitges maratons que faríem fins la propera Marató de Barcelona 2009… Doncs tocava fer-la…!!! Varem anar a Castellbisbal el Manel, el Rafa i jo… I la veritat que la cursa en va agradar molt (recorregut i entorn) i a més, suposo que això també va influir, em va anar molt millor del que em pensava…

Realment la cursa es dura i exigent i sorprenentment jo em vaig trobar amb energies suficients per fer-la de menys a més, i fins i tot, mantenint un ritme progressiu en les pujades i a les baixades i al pla per sota de 4:45…

Bé.. Una mitja per retrobar-me amb les bones sensacions i que obre noves expectatives de futur… Encara que no oblido que baixar només un minut requereix un esforç considerable….

Experiència positiva…

domingo, 19 de octubre de 2008

Marató del Mediterrani 2008

                                                    











Diumenge. 19 d'octubre del 2008

  • Edició: 4
  • Distància: 42,195 Km.
  • Hora sortida: 9:00 hores
  • web: www.maratodelmediterrani.com
  • Temps Real: 3:46:55
  • Min. x Km.: 5:23
  • Lloc Categoria M4: 39
  • Arribats Categoria M4: 73
  • Classificació General: 148
  • Arribats Meta: 247

EL GRAN REPTE: 2 MARATONS EN 3 SETMANES...!!

Doncs semblava que era un fita realment difícil i molt complicada d’assolir… Sobre tot desprès del temps (mesos) de recuperació i d’intentar retrobar mica en mica la forma a base d’entrenaments i molts km. amb sensacions desiguals… Un dia regular, quatre malament i un una mica bé…. Amb dubtes seriosos sobre si seria capaç no tan sols d’assolir el repte, simplement de creuar la línea d’arribada… Bé, dos Maratons en tres setmanes …!! Una bogeria…??? Potser sí.. però molt important per intentar recuperar la confiança en mi mateix i establir un nou punt de partida, deixar una etapa enrere i retrobar-me amb les sensacions que em motiven per superar-me a mi mateix i deixar enrere els moments de negativitat…

La Marató de Zaragoza va ser la prova de que encara podia tornar a córrer una Marató sense "petar" i acabar-la amb prudència i sense anar per sobre de les meves possibilitats. Es tractava d’això… d’acabar-la amb bones sensacions i tenint ganes de seguir endavant… La recuperació de Zaragoza va anar molt bé i en tres dies vaig tornar a entrenar amb ganes….

A la Marató del Mediterrani, vaig anar amb una gran incògnita… Tot i que les sensacions eren relativament bones, ignorava com respondria el meu organisme al córrer de nou la distancia mítica únicament 21 dies desprès de l’anterior. Físicament confiava en poder fer un paper digne, en principi la idea era repetir el temps de Zaragoza (Intentar baixar de les 4 hores ni que fos un parell de minuts), no acabar exhaust, i sortir mentalment reforçat doncs em falta convicció i determinació i anímicament estic una mica trontollant. Quines coses…!!

Arriba el moment de la sortida al Canal Olímpic, el Manel i jo ens desitgem bona sort, i ell se’n va al seu ritme. Jo començo amb molta precaució i faig el primers 10 Km. sense cap complicació en 51 minuts. Vaig bastant còmode al voltant del 5:10 x Km... Segueixo endavant amb el monòton recorregut pel passeig marítim de Castelldefels i Gavà, és una marató molt solitària i a vegades les sensacions son agobiants. Arribo a la mitja marató en un temps raonable de 1:48 i encara segueixo a un ritme acceptable... Com qui no vol la cosa aconsegueixo mantenir el tren de marxa fins el Km 35. i a partir d’aquí el cansament comença a deixar-se notar i penso que es millor baixar una mica el ritme per tal de poder arribar sense més complicacions... Els darrers 7 km. fins la meta els faig uns 40 segons més lent per cada km. i, com en anys anteriors, la part mes dura es l’entrada al Canal Olímpic i els dos darrers Km’s, que es fan llaaaaargs, molt llaaaaargs.... gairebé eterns....

Finalment aconsegueixo acabar la Marató en un temps, que comparant-lo amb el de Zaragoza, es espectacular... He baixat 8 minuts i he entrat en 3:46:55...!!! Crec que he aconseguit superar el repte i , el que es més important, les seqüeles de la lesió al peu esquerre han desaparegut totalment i m’he situat en el nou punt de partida al que volia arribar... Ara deixo enrere una etapa i espero que amb uns entrenaments fets amb seny i constància torni a situar-me en aquell punt que em permet gaudir de les curses i superar-me a mi mateix.....

Per cert, el meu amic Manel també a aconseguit el seu particular repte... Acabar les dues Maratons en menys de 3:30 h. i es que el noi està com una moto... Felicitats Manel...!!!

Se’ns dubte el fet de córrer es una mena de “Way of life” que des que vaig iniciar-me (Ara fa vuit anys) s’ha convertit en una necessitat i una via d’escapament insubstituïble. Que sigui per molts anys...!!!

Pròxima Marató.... Barcelona 2009

domingo, 28 de septiembre de 2008

Maratón Expo Zaragoza

                                               
                                          
               
Diumenge 28 de setembre del 2008
  • Edició: 2
  • Distància: 42,195 Km.
  • Alçada sortida: 225 metres
  • Alçada màxima Km. 11: 247 metres
  • Alçada mínima Km 18: 193 metres
  • Hora sortida: 9:00 hores
  • Organitzador: El Corte Inglés i Expo Agua Zaragoza 2008
  • web: http://www.maratonexpozaragoza2008.es/
  • Temps Real: 3:54:51
  • Min. x Km.: 5:35
  • Lloc Categoria M50: 66
  • Arribats Categoria M50: 99
  • Classificació General: 798
  • Arribats Meta: 1.120
                                    
                                           
                                    





Desprès de gairebé un any (el 28 d’octubre del 2007) en que vaig fer la darrera Marató, he tornat a afrontar el repte... ha estat una temporada molt irregular de gener a març vaig estar sense poder córrer per una lesió al peu esquerre amb molta dolor, fins i tot molts dies caminava coix. Evidentment, desprès d’aquest temps inactiu vaig perdre l’estat de forma anterior i pràcticament vaig tenir que començar de zero i amb molta precaució i, perquè no dir-ho, por a que es repetís la lesió....


Vaig començar a entrenar amb molta precaució i vaig notar que estava molt “fotut” físicament i a nivell cardiovascular. Em cansava de seguida, no tenia força ni potencia a les cames, no podia córrer a un ritme normal i no més de 60 minuts... A més psicològicament també estava afectat... En fi...

Mica en mica he anat progressant i recuperant la forma... vaig començar a l’agost fent entrenaments per muntanya i algunes curses (patint i molt cansat) i entrenant durant l’estiu amb molta calor... va ser a l’agost quan em vaig engrescar a intentar tornar a fer una Marató. Tot i ser plenament conscient de que no arribaria amb un estat de forma òptim i amb falta d’entrenament i de Km. Però.. dit i fet, el Manel i en Rafa també si van afegir al projecte i he estat aquest darrer mes i mig entrenant pensant només en aquesta Marató.

I va arribar l’hora de la veritat a Zaragoza, el cert es que a la línia de sortida no ho tenia gens clar... La meva fita era simplement acabar-la en condicions. La sortida la vaig fer a bon ritme (Els primers 6 Km. per sota de 5...) però de seguida em vaig adonar que a aquest ritme no aniria massa lluny i vaig afluixar a una mitja de 5:30. Així vaig anar amb comoditat fins el Km. 30 i a partir d’aquí vaig començar a sentir-me cansat i les cames no acabaven de funcionar com jo volia així que, amb esperit conservador i molta concentració, vaig tornar a afluixar una mica tot intentant arribar sense tenir que parar-me. Els darrers 10 Km. els vaig fer a una mitja de aproximadament 6:20... i vaig aconseguir arribar sencer i sense masses problemes, això si, amb el cansament normal desprès d’una Marató.. Temps final real: 3:54:51

Com a experiència personal és una fita assolida retrobar-me amb les sensacions d’haver acabat una Marató i haver superat una etapa negativa... A partir d’ara ha recuperar-me i, si es possible, seguir adquirint força i kilòmetres per assolir nous reptes i baixar una mica els temps... Potser el pròxim objectiu sigui la Marató de la Mediterrània el proper 19 d’octubre...

Ja veurem com em recupero de Zaragoza...

domingo, 15 de junio de 2008

Cursa de Muntanya de Capçanes


Diumenge, 15 de juny del 2008
  • Edició: 2
  • Distància: 13,700 Km.
  • Desnivell acumulat pujada: 350 metres
  • Alçada màxima: 470 metres
  • Ciment: 30 %
  • Pista o camí terra: 70 %
  • Hora sortida: 10:00
  • Organitzador: Ajuntament de Capçanes, Tretzesports i Secció de Muntanya del CN Reus Ploms
  • web: www.tretzesports.es/capcanes/index.html
  •  Temps Real: 1:17:03
  • Min. x Km.: 5:41
  • Lloc Categoria 6M: 12
  • Arribats Categoria 6M: 18
  • Classificació General: 163
  • Arribats Meta: 262

  

 

 


Després de les Tres Comarques a Alpens i ja que no vaig poder córrer, degut a la recuperació de la lesió que vaig patir al peu esquerre, la Cursa d'Alta Muntanya del Berguedà, vaig decidir anar a Capçanes. En principi les referències que tenia d'altres companys que la van fer l'any passat eren que es un cursa no massa dura i assequible a tothom. Jo, desprès de la Cursa d'Alpens, pensava que aquest any ja havia passat la prova més difícil... Però em vaig trobar a Capçanes amb una cursa que em va sorprendre per diferents raons i a més en positiu...

Primer haig de dir que per arribar a Capçanes vaig patir una mica, ja que em vaig perdre degut a que la senyalització a les carreteres era veritablement nefasta i vaig arribar (bastant emprenyat) uns 15 minuts abans de la sortida amb el temps just de canviar-me de roba i anar al lavabo, sense temps d'escalfar com cal.... 

Desprès em vaig trobar amb uns pujades realment dures i exigents, però a diferència d'Alpens, les pistes forestals son suficientment amples per permetre córrer a qui vulgui tant en les pujades com, especialment, en les baixades. Els 3 darrers Km's. de baixada son realment interessants perquè et permeten deixar-te anar sense por, camins amples i assequibles per fer una baixada a tota vela.... En definitiva, una cursa a la que penso tornar l'any vinent ja que ens permet pujar i baixar els diferents desnivells amb un certa comoditat a tots els corredors que no som uns consumats especialistes en muntanya ni tenim una tècnica depurada per baixar per corriols, a vegades impracticables, o per pujades que t'obliguen a grimpar molts metres....

Pel demès, l'organització molt correcte i espero que l'any vinent millorin el tema de la senyalització de les carreteres.....

domingo, 1 de junio de 2008

Cursa de les Tres Comarques (Alpens)


Data: diumenge, 1 de juny del 2008

Edició: 19
Distància: 25,000 Km.
Desnivell acumulat pujada: 1.000 metres
Alçada màxima: 1.200 metres
Asfalt: 5 %
Pista o camí terra: 50 %
Corriols: 45 %
Hora sortida: 8:30
Organitzador: Club Fondistes Alpens
Temps Real: 3:26:16
Min. x Km.: 8:15
Classificació General: 143
Arribats Meta: 155








Una de les curses de muntanya realment espectacular i que mereix tots els respectes en els seus diferents vessants: paisatge; dificultat i esperit de superació, ambient muntanyenc.... Una de les curses que un cop l'has acabat, desitges tornar l'any vinent, encara que estiguis esgotat i, durant uns dies, amb el cos baldat...

Les pujades son molt dures i en molts trams t'obliguen a caminar i patir de debò, son moments especialment durs per aquells, com jo, que no som uns especialistes en muntanya... Però, en el meu cas, el que més esforç representa son les baixades, especialment aquelles baixades amb un desnivell força pronunciat i molt tècniques, on tot el pes recau en els genolls i vas rebotant entre les pedres.. Jo, per inèrcia, sempre acostumo a frenar-me i a més tinc molta precaució davant les possibles torçades o caigudes... Es a dir, que intento baixar segur abans que ràpid... En aquest cas no vaig patir cap ensurt, encara que vaig perdre alguns minuts en els trams més perillosos de baixada.... Tota una experiència, pels corredors com jo que més aviat som corredors d'asfalt, encara que cada any per aquestes dates i si les lesions em respecten, acostumo a entrenar per camins de muntanya i fer dues o tres curses de gran dificultat.....

Finalment, el balanç global de la cursa va ser positiu ja que era com una mena de prova de foc per tal de saber com responia el peu esquerre després de la dolorosa lesió que em va tenir gairebé tres mesos sense poder córrer....

Així que sembla que estic recuperat... Ara toca tornar a agafar fons i ritme...!!!

viernes, 2 de mayo de 2008

Saucony Progrid Triumph 4



Avui he jubilat les Saucony Progrid Triumph 4 després de 1.437 Km. i haig de dir que han estat les millors sabatilles de running que he tingut fins ara. Magnífiques en tots els aspectes, potser en durabilitat de la malla encara podrien millorar una mica... Tot i això, com que m'agrada probar diferents marques i diferents sistemes, ara canviaré de marca i model per experimentar noves sensacions....

Referències tècniques del model:

Zapatilla de entrenamiento, la mejor neutra del mercado. Total ProGrid para mayor amortiguación y una transición de la pisada más efectiva y suave. Zona de SRC del primer impacto, para tener más amortiguación. Plantilla exclusiva de Saucony Confortride, antibacteriana, inolora y con amortiguación extra.

Recomendada para: Corredores exigentes que busquen máxima amortiguación con un rebote de una zapatilla mixta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

BDL - POPULAR POSTS