Galería de Audio - Front

Galería de Audio - Front

Blogger Translate / Traductor del Blog

jueves, 28 de mayo de 2009

Últims entrenaments abans del BILBOKO MARATOI

Aquest dijous hem fet el darrer entrenament abans del Bilboko Maratoi acompanyats de'n Joan Josep Corella i hem volgut deixar constància d'aquest fet amb imatges tot esperant que la seva presència ens doni bones vibracions pel proper diumenge 31 de maig a Bilbao... 

En Joan Josep i en Manel amb la satisfacció de la feina ben feta.... 

En Joan Josep i jo mateix ja pensant només en Bilbao... 

Diumenge 31 de maig del 2009. Anem al BILBOKO MARATOI...!!! 


Hemerodromos Manel
  • Edat: 52 anys 
  • Alçada: 1,81 m. 
  • Pes: 70 kg. 
  • En actiu des de l’any: 1.999 
  • Km. totals: 35.200 
  • Maratons: 12 
  • Qualitats: regularitat, perseverança, constància... 
  • Protecció: Chronos, Dèu del Temps i les Edats,Hermes, Missatger dels Dèus de l’Olimpo 


Hemerodromos Carles
  • Edat: 51 anys 
  • Alçada: 1,80 m. 
  • Pes: 70 kg. 
  • En actiu des de l’any: 2.000 
  • Km. totals: 27.720 
  • Maratons: 12 
  • Qualitats: resistència, mentalització, superació... 
  • Protecció: Chronos, Déu del Temps i les Edats, Hermes, Missatger dels Déus de l'Olimpo

Hermes, missatger dels Déus de l'Olimpo 

Chronos, Déu del Temps i les Edats 

Amb en Josep Antoni, el nostre "assessor espiritual" 



DIUMENGE, 24 DE MAIG DEL 2009 
  • TEMPS FINAL: 1:28:20 
  • KM.: 15,190 
  • RITME MIG x KM.: 5:49 
  • CALORIES: 1.123 

Aquest matí del diumenge hem fet la darrera sortida llarga abans del Marató de Bilbao del proper diumenge 31 de maig... Com estava previst hem anat a un ritme suau i relaxat tota l'estona, comentant de manera distesa diferents aspectes relacionats amb els entrenaments que hem fet aquestes darreres setmanes... Així que tot ja està fet "alea jacta est" que dirien els romans... Només queden un parell de sortides molt suaus la setmana vinent i cap a el BILBOKO MARATOI...!!! 

Serà el darrer Marató de la temporada, el quart que fem aquests darrers 12 mesos i que ens ho prenem com un fi de festa ó un premi a aquesta temporada atlètica que tan bé ens ha anat i que hem gaudit d'allò més...!! Així que el diumenge a Bilbao a córrer sense pressió i a tornar a experimentar i viure en primera persona les sensacions del Marató... Si fem un bon temps.. Magnífic..!!! I si no és tan bó, doncs també li treurem profit...!!! El Marató és una experiència que cada cop ens aporta més resistència, més força, més esperit de sacrifici, més voluntat de superació, més vitalitat, més coneixement, més comprensió, més constància, més estrategia, més determinació, més perseverància, més capacitat de lluita, més control... que, en definitiva, ens permet viure de manera més saludable i amb més convicció tot allò que ens interessa, que ens motiva i que ens dona empenta per viure, per superar moments complicats i difícils que ens trobem al llarg del camí...!!

sábado, 23 de mayo de 2009

LA LEYENDA DE MARATÓN


LA LEYENDA DE MARATÓN 

Los que tenemos la suerte de pertenecer a este grandioso mundo de los corredores de fondo podemos sentirnos orgullosos de poseer una de las especialidades más duras y temidas por el resto de los mortales el MARATÓN. Casi todos conocemos mas o menos la historia de esta legendaria carrera, pero cuando uno profundiza un poco en el tema se da cuenta de por qué el maratón es algo más que una simple competición, se trata de una leyenda llena de curiosidades y anécdotas que la sitúan por sí sola en el lugar que se merece.

Desde Filípides hasta Khanouchi han transcurrido 25 siglos y en todo este tiempo se han producido miles de historias en torno a esta mítica distancia siendo tarea imposible intentar reflejarlas todas, ni tan siquiera una ínfima parte.

No se trata de facilitar una lista repleta de datos técnicos, marcas y fechas sino intentar recopilar datos de distintos autores que han estudiado a fondo la historia de la maratón y que seguramente nos harán sentirnos más orgullosos, si cabe, la próxima vez que nos enfrentemos a una nueva carrera.

¿Por qué el nombre de Maratón?. Casi todos sabemos que el termino maratón remonta su origen a la evocación de los hechos ocurridos en la Antigua Grecia en el año 480 a.c., durante la batalla de MARATONA en la ciudad griega del mismo nombre situada al noroeste de Atenas.

La historia cuenta como el heroico soldado griego Filípides caía muerto en Atenas, tras correr los aproximadamente 40 km que la separaban de las llanuras de Maratón, donde los atenienses libraron la batalla más importante contra el Ejército Persa. A su llegada a Atenas, gritó "Alegraos, hemos vencido!" y luego cayó muerto, exhausto.

Una de las versiones dice que al llegar agotado a Atenas solo pudo decir “NIKE” para luego morir. NIKE era el nombre de la diosa griega de la victoria. Otras versiones dicen que no murió por el esfuerzo realizado sino que como consecuencia de las heridas producidas durante la batalla.

Actualmente no hay evidencia que este incidente dramático haya tenido lugar alguna vez. Es indudable que muchos acontecimientos históricos están llenos de “agregados populares” con la finalidad de embellecer los sucesos. Así pues esta historia difiere sensiblemente de la contada por varios historiadores y estudiosos de la mitología griega.

Cuenta Herodoto que como parte de las Guerras Médicas, el Ejército Persa había partido al mando de los generales Datis y Altafernes con aproximadamente 600 barcos, para desembarcar en la bahía de Maratón, en la costa oriental griega y dirigirse desde allí por el camino costero hacia la ciudad de Atenas.

El propio Milcíades que se encontraba al mando de las tropas griegas, decidió no esperar y partir a su encuentro para combatir. Aproximadamente 20.000 hombres componían las fuerzas persas y tan solo la mitad las atenienses. Fue ante este difícil panorama que los atenienses decidieron enviar presurosamente al hemerodromo (o soldado corredor) Filípides para pedir refuerzos a Esparta, pueblo griego guerrero por excelencia. Cuentan que hizo los 240 Km que separaban Atenas de Esparta en dos días.

Los espartanos, aunque decididos a ayudar a Atenas dijeron no poder infringir sus leyes, pues se encontraban en el noveno día del mes lunar y debían esperar uno mas para la llegada de la luna llena, lo que supondría una segura derrota para las tropas griegas.

De regreso, y cuando Filípides estaba cerca del monte Partenio, encontró al Dios Pan y éste llamándolo por su nombre le ordenó que llevara un mensaje a los atenienses según contó el propio soldado: "preguntándoles porqué no le honraban, siendo que él era amigo de ellos, que les había ayudado antes muchas veces, y que así volvería a hacerlo" (Heród. V, 105).

Regresó Filípides con este mensaje a las tropas atenienses y Milcíades, conocedor de las técnicas de ataque persas, decidió debilitarlas en su parte central para fortalecer los extremos. Fue que los atenienses rodearon a sus oponentes a pesar de ser doblados en número e infringieron la primera derrota terrestre al ejército Persa. Según cuentan los historiadores griegos de la época mataron a 6.400 persas y sólo perdieron a 192 de sus hombres.

¿Habrá sido esta la historia, y no la del correo que llevaba el mensaje triunfal ?. Sin dudas que estos relatos históricos con un fuerte fundamento bibliográfico, tienen mayor credibilidad que el que conocíamos del "heroico soldado" que murió de cansancio.Filípides fue, según algunos historiadores, el mensajero no de un hecho consumado sino el encargado de transmitir a su ejército el mensaje de fe que posibilitó su triunfo final y con ello el fin de las primeras Guerras Médicas.

Filípides en su carrera hacia Maratón

LOS HEMERODROMOI Y LA LEYENDA DE MARATÓN


La Leyenda de Marathon 

Seguramente sabeis que el término Maratón remonta su origen a la evocación de los hechos ocurridos en la Grecia antigua, durante la batalla del mismo nombre en el 490 a.c. La historia del deporte y más de un diccionario cuentan como el heroico soldado Filípides caía muerto en Atenas, Tras correr los aproximadamente 40km que la separaban de los campos de maratón, donde los atenienses libraron la batalla más gigante contra el ejército Persa. Llevando de este modo la voz del triunfo de sus tropas. 

Pero esta difiere sensiblemente de la contada por varios historiadores y estudiosos de la mitología griega. Como parte de las Guerras Médicas, el Ejército Persa, respondiendo al gran Rey Darío, había partido al mando de los generales Datis y Altafernes con aproximadamente 600 barcos, para desembarcar en la bahía de Maratón y dirigirse desde allí por el camino costero hacia la ciudad de Atenas. 

El propio Milcíades, quien años antes había sido expulsado por Darío y estaba ahora al mando de las tropas griegas, decidió no esperar y partir a su encuentro para combatir. Aproximadamente 20.000 hombres componían las fuerzas persas y tan solo la mitad las atenienses. 

Fue ante este difícil panorama que los atenienses decidieron enviar presurosamente al soldado corredor ateniense (Hemerodromos) Philípides para pedir refuerzos a Esparta, pueblo griego guerrero por excelencia. Los espartanos, aunque resueltos a ayudar a Atenas dijeron no poder infringir sus leyes, pues se encontraban en el noveno día del mes lunar y debían entonces esperar uno más para la llegada de la luna llena, lo que pondría en grave riesgo de una segura derrota para las tropas griegas. 

De regreso, y cuando Philípides estaba cerca del monte Partenio, encontró al Dios Pan y éste llamándolo por su nombre le ordenó que llevara un mensaje a los atenienses según contó el propio soldado: 'preguntándoles porqué no le honraban, siendo que él era amigo de ellos, que les había ayudado antes muchas veces, y que así volvería a hacerlo' (Herodoto V, 105) 

Con ese mensaje a las tropas atenienses y la decisión de Milcíades, de debilitarlas en su parte central para fortalecer los extremos, pues era un conocedor de que los persas atacaban por el centro. Fue que los atenienses rodearon a sus oponentes a pesar de ser doblados en número e infringieron la primera derrota terrestre al ejército Persa. 

Sin duda que estos relatos históricos con un fuerte fundamento bibliográfico, tienen en sí mismos mayor contenido que los que conocíamos del “heroico soldado” que murió de cansancio. Pues en ellos se sinterizan la valentía de un pueblo, y su inspiración en el mensaje de sus dioses. Philípides fue, según esto, el mensajero no de un hecho consumado, sino el encargado de transmitir a su ejército el mensaje de fe que posibilitó su triunfo final y con ello el fin de las primeras Guerras Médicas. 

Por otra parte también se dice que, cuando Persia fue polvo, todos gritaron: "¡A la Acrópolis!”. Y Milcíades llamó a los hemerodromoi para que llevaran la noticia al pueblo ateniense, pero unos habían caído en la lucha y los que quedaban apenas podían caminar tras la batalla. Solamente uno quedaba en pié. ¡Corre, Philípides, una carrera más! ,¡Tendrás tu recompensa!. ¡Atenas se ha salvado gracias al dios Pan!. ¡Ve y grítalo!". Arrojó él su escudo, corrió otra vez como una saeta; y toda la extensión entre el campo de hinojo y Atenas de nuevo fue rastrojos, un campo que recorría una saeta, hasta que llegó a la acrópolis tras 40 kilómetros más, y extenuado anunció: "¡Regocijaos, hemos vencido!". Como vino que se filtra en arcilla, la felicidad que fluía por su sangre le hizo estallar el corazón: ¡el éxtasis!. Cantaron su gesta escritores griegos de todas las épocas, desde Heródoto hasta Plutarco, desde Luciano a nuestros días, y no sabemos si Philípides cayó por agotamiento o por efecto de las heridas sufridas en el campo de batalla, pero sí sabemos una cosa: Su epopeya condujo a la creación de la prueba atlética suprema, aquella en la que todos soñamos algún día… el Maratón.

Los Hemerodromoi 

Philípides era un Hemerodromos (plural: Hemerodromoi). Con esta palabra se designaba en la Grecia clásica a los corredores/marchadores de larga distancia que debían hacer viajes de más de un día. Eran usados como mensajeros en el territorio griego. Según la leyenda eran: 'Jóvenes recién salidos de la pubertad, a los que empezaba a salir la barba, llevaban arco y flechas, espada y honda, cosas que les podía ser de gran utilidad durante su camino'. 

Estas armas les servían tanto para defenderse de lobos y otros animales salvajes, como de los forajidos que habitaban por los montes. Evidentemente y dadas las largas distancias recorridas, alternaban la carrera y la marcha.

El Primer Spartathlon 

Se dice que Philípides llegó a Esparta el segundo día, es decir antes de las 48 horas. Las ciudades de Sparta y Atenas estaban separadas por 1200 estadios. Partió de Atenas al amanecer, corrió y andó a lo largo del Camino Sagrado hasta Eleusis, atravesó el camino de Scironia desde Megara a Corinto. Tras este, pasó por el fértil territorio del valle de Zapartis, por los caminos pedregosos de los montes Parthenios, y quizás atravesó el territorio hostil de Argos (aliado persa). Se supone que necesito para este camino entre 41 y 42 horas, pues llegó al anochecer del segundo día (Los participantes del Spartathlon lo cubren por debajo de las 36 horas). Inspirados en este viaje, un grupo de corredores británicos de la RAF (Royal Air Force) estudiaron las posibles rutas seguidas por Filípides y crearon el Spartathlon. 

Esto es lo histórico. Lo mismo no puede decirse del último viaje de Philípides a Marathon, su participacion en la batalla y su muerte al llegar a Atenas. Esta última parte es un añadido a la verdadera historia. Incluso Herodoto (484-425 a.C) casi contemporáneo de la batalla no habla de Philípides ni de nadie que hubiera corrido de Marathon a Atenas. 

No fué hasta 500 años más tarde cuando aparece este ultimo trayecto, incluso otros dan en vez de Philípides otros nombres como Eucles o Tersipo. De esta manera, se añadía un toque de dramatismo a la aventura de Philípides, muy sugestivo para el gusto de la época. 

Así, los modernos ultra maratonianos y ultra corredores siguen una tradición de más de 2.500 años, la de los hemerodromoi.

Los campos de Maratón en la actualidad

domingo, 17 de mayo de 2009

Entrenament diumege 17 de maig del 2009: Vilanova-Sitges-Vallpineda-Sant Pere de Ribes-Vilanova



  • FREQÜÈNCIA CARDÍACA MITJA: 131 PPM 
  • FREQÜÈNCIA CARDÍACA MÀXIMA: 152 PPM - KM. 22,990 a 4:47 x KM. 

DIUMENGE, 17 DE MAIG DEL 2009 
  • TEMPS FINAL: 2:38:18
  • KM.: 29,860
  • RITME MIG x KM.: 5:18
  • CALORIES: 2.200

COM FER 30 Km. SENSE PROPOSAR-S'HO...!!! 

La idea d’avui era fer una sortida d’ aproximadament 2 hores , com a rodatge de qualitat… Finalment lIgnasi Maratón no ha pogut venir ja que diu que encara no està del tot recuperat del Marató d’Empúries i en Joan Josep Corella aquest mati ha decidit fer una sortida d’una hora, ja que ahir dissabte va fer una de molt llarga i lògicament avui tocava recuperar… Així que finalment ens hem trobat en Manel Tintoré, en Josep Antoni Córdoba i jo a les 8 del matí a la Platja del Far de Vilanova.....

El cel tapat i una temperatura agradable, ni fred ni calor... D’aquesta manera ens hem posat en marxa… Aniré explicant l’entrenament per trams, que crec que és la millor manera de reflectir el que hem fet avui…. Els primers 4 km. els hem fet partint de la Platja del Far fins la rotonda de la cruïlla que desvia la carretera entre Sitges i Sant Pere de Ribes... En aquest tram jo he anat marcant un ritme tranquil però progressiu... Hem començat a 6:30x Km. i hem arribat a aquest punt a 5:06 x Km… A partir d’aquí en Manel s’ha posat al capdavant i a anat dirigint la comitiva fins arribar al Port d’Aiguadolç de Sitges (uns 7 Km.)… Aquest tram l’hem fet aproximadament a un ritme mig de 4:45 x Km… Desprès i sense previ avís he proposat als meus companys d’entrenament pujar fins al mirador del Balcó de Sitges amb un desnivell d’uns 150 metres d’altitud i des d’on es pot contemplar una vista espectacular... (No els hi ha fet massa gràcia, però haig de dir que no s’han queixat...) En aquest punt m’he posat al capdavant dels meus companys marcant el ritme de la pujada, han estat 3,5 Km. de desnivell dur i exigent…. Desprès, la baixada l’hem fet a ritme neutralitzat fins arribar a l’inici de la pujada de Vallpineda, on el Manel ha tornat a marcar el ritme fins arribar a la parada del autobús que està a dalt, al final del tram de carretera… Aquí hem fet una petita aturada tècnica per esperar uns minuts al nostre company Josep Antoni ... Qui, un cop ens ha passat, ha iniciat al capdavant el descens de Vallpineda a bon ritme… En el mateix descens he decidit intentar “capturar” a en Josep Antoni que ens havia agafat uns 70 metres d’avantatge i he començat a augmentar el ritme, fins que després d’un Km. de persecució l’enxampa’t i he seguit tot sol endavant durant 3 km. més fins arribar a la rotonda que enllaça la carretera de Sant Pere de Ribes amb l’entrada a l’autopista de Barcelona, aquest tram l’he fet a una mitja de 4:35 x Km... Es curiós significar que tots aquests canvis de ritme i relleus entre nosaltres els hem fet de manera intuïtiva, no cal parlar ni fer cap senyal, cadascú ja sap on ha de tirar i on ha d’afluixar el ritme i això crec que demostra una bona sincronització mental i física entre nosaltres….. 

Arribats a aquest punt portàvem ja uns 26 Km. de rodatge i unes 2 h. 16 min.… Però en aquell moment no érem conscients perquè no havíem mirat encara el GPS.... Aquí és on en Manel ens diu que ell s’atura i que acabarà caminant perquè considera que el seu entrenament ja estava fet i no volia acabar massa carregat de cames... Ens diu que tenia previst fer al voltant de 2h. 15 min. i que ja en tenia prou… Nosaltres l’insistim una mica per tal que acabi el recorregut amb nosaltres a un ritme més suau però ens diu que no ens preocupem que seguim nosaltres endavant… En Josep Antoni i jo ens ho consultem i decidim continuar i acabar el circuit al nostre ritme… Així que, seguim cap endavant…!! Aquests darrers 4 Km. els fem a una mitja de 5:30, comentant entre nosaltres algunes incidències de l’entrenament… I precisament un km. abans d’arribar al punt de sortida se m’acudeix fer una ullada al GPS i veig que ja portem 29,000 Km…..!!!! Ens quedem realment sorpresos, positivament sorpresos, ja que no érem conscients de la distancia recorreguda i a més no estàvem excessivament cansats, considerant el recorregut que haviem fet, a un bon ritme i amb unes quantes pujades realment força exigents……

Un cop a la Platja del Far hem esperat uns minuts que en Manel arribes i hem fet els preceptius estiraments i la xerrada final habitual… En definitiva, sense pretendre-ho ens ha sortit una tirada de 30 km. a un molt bon ritme i sense patir massa… Suposo que això és un bon símptoma de l’estat de forma que tenim actualment i que desitgem que no es malmeti massa aviat… Bones sensacions i bones perspectives…..!!

Desprès de l’entrepà i la cervesa de cada diumenge cadascú a anat a les seves tasques… Jo he marxat, com es habitual a fer unes sèries a la piscina i una abdominals aquàtics a Aqua Sport Clubs…..

Ha estat un bon entrenament per tots…!!!

domingo, 10 de mayo de 2009

Diumenge 10 de maig del 2009: 15 Mitja Marató Ciutat de Girona



Ritme cardíac - Ritme x Km.

Desnivell positiu i negatiu - Ritme cardíac 

En Manel Tintoré i jo a la línia d'arribada, 10 minuts abans de començar la mitja... 


El moment de la sortida... En Manel i jo gairebé al centre de la foto....

Amb aquesta expressió hem acabat els 21,097 Km. de patiment... 

Finalment hem decidit recuperar forçes amb dues copes de cervesa i un parell de bons entrepans... Salut...!!! 

Diumenge, 10 de maig del 2009
  • Temps xip (Real): 1:39:14
  • Ritme mig x Km.: 4:43
  • Lloc general: 153
  • Arribats meta: 445
  • Calories: 1.588
  • Freqüència cardíaca mitja: 142 ppm
  • Freqüència cardíaca màxima: 148 ppm – Km. 21,000 a 4:15 x Km.

Avui hem fet una altre mitja que, per cert, ha estat la darrera de la temporada, i ha estat una mitja una mica diferent pel que fa a la dinàmica que darrerament portava…

En tot cas la percepció que he tingut, encara que el temps final ha estat una mica per sobre del que he fet darrerament, es que ha estat una cursa difícil però positiva en diferents aspectes… Per començar, aquesta setmana he patit l’atac implacable d’un virus estomacal que m’ha fet la guitza durant uns dies, provocant les conseqüents molèsties i propiciant una sensació de debilitat orgànica general. Fins i tot he hagut de substituir dos dies d’entrenament per dues sessions de Spinning a Aqua Sport Clubs… I d’altra banda, ahir dissabte vaig notar un augment de la sensació de molèstia al genoll dret degut a una tendinitis que arrossego de fa unes setmanes….. Així que, amb aquestes perspectives, l’estat d’ànim no era precisament exultant per anar a Girona…

D’altra banda el meu company Manel, ahir també va comentar que tenia unes lleugeres molèsties als isquiotibials de la cama esquerra i que estava una mica amoïnat pel tema…

Així que a les 7 del mati, i un pel preocupats, hem enfilat l’autopista cap a Girona…. Mica en mica hem anat comentant diferents aspectes dels entrenaments que compartim i dels plans de futur pel que fa a les curses i de seguida ens hem trobat amb el cotxe aparcat davant del Corte Inglés de Girona... El temps justet de recollir els pitrals (Per cert una mica mal organitzat, amb aglomeracions i mala coordinació…) i fer-nos unes fotos a la sortida… Tot seguit hem escalfat uns 10 minuts, mentrestant jo seguía força inquiet perquè el genoll em continuava molestan i no em deixava trepitjar amb l’estabilitat suficient…. Després d’uns instant ens hem situat a la línea de sortida amb la incògnita de saber com respondria físicament..

Tret de sortida i començo a córrer. Li dic a en Manel que durant els 3 primers Km. aniré a un ritme més aviat moderat per veure com reacciona tant el genoll com el maleït virus….. I d’aquesta manera anem fent els primers Km…. No vaig gens còmode sento molèsties, no a l’estomac però si al genoll i cada vegada els dubtes son més insistents… Em situo al darrera d’en Manel, que marca un ritme regular i progressiu i li dic que intentaré mantenir-lo fins que pugui i si veig que es excessiu per mi, doncs hauré d’afluixar (Fins i tot en algún moment se’m passa pel cap la idea de plegar…). Ell va força bé i sembla que per fi avui trencarà la seva mala ratxa i tornarà a córrer sense ensurts… Els Km. van passant, jo vaig totalment concentrat en superar les sensacions negatives que estic experimentat i intento mantenir els 2 metres de distància que em separen d’en Manel…. 

Els km. segueixen caient... el 10, el 12, el 14… mica en mica sembla que noto una lleugera millora en el genoll i la sensació de molèstia disminueix, fins i tot faig un parell de canvis de ritme per veure com respon, però en quan intensifico el ritme el genoll torna a queixar-se, així que decideixo seguir igual….

Arriba el Km. 15… i aquí és on canvia tot el panorama de la mitja per partida doble…. En l’avituallament en Manel te dificultats per recollir la seva ampolla d’aigua i ha d’aturar-se de manera forçada... En aquest moviment es queixa de la seva cama esquerra i em diu que li torna a fer mal, fins al punt que afluixa el ritme de forma radical…. Jo faig el mateix i li pregunto que li passa… llavors intenta tornar a pujar el ritme però es queixa altre cop i tot seguit hem diu que no pot mantenir-se al meu costat i que tiri endavant que el anirà més suau per evitar forçar la seva cama en excés.... Doncs... Ja hi tornem a ser-hi…!!! Jo tampoc anava massa fi, però entre tots dos havíem aconseguit arribar al Km. 15 en un temps més que acceptable... i ara em torno a trobar tot sol amb 6 km. per endavant, amb la sensació de que hem tocarà acabar la cursa patint per tal de no perdre masses minuts en relació als temps de les darreres mitjes… Així que, miro endavant, fixo la mirada en la llunyania i decideixo no afluixar (tampoc accelerar), intentar arribar sencer al final de la cursa i posar a prova la meva capacitat de superació en moments difícils com el que ara es presenta....

Van passant els Km. en Manel es queda enrere… i jo tinc la sensació (normal quan saps que no vas bé) que els darrers 3 km. son més llargs del habitual…. Aconsegueixo mantenir més o menys el ritme, però torno a experimentar moments de certa angoixa, potser més mental que física, quan en els darrers 2 km. em trobo algunes pujades i baixades certament pronunciades, encara que no massa llargues, però que contribueixen a trencar el ritme de creuer que amb tanta esforç estic portant.…

Finalment entro a la meta amb 1:39:14, no es un temps massa dolent, considerant tot el que he viscut…..!!! De seguida giro sobre las meves passes i surto a buscar a en Manel… El trobo en el darrer Km. i l’acompanyo fins l’arribada, sembla que al baixar el ritme es troba molt millor dels isquiotibials i finalment entra en 1:42:28……

Després de tot estem moderadament satisfets del resultat final, i d’haver sabut patir quan calia….. Així que decidim obsequiar-nos amb unes gerres de cervesa i uns saborosos entrepans com a recompensa……

Els moments difícils es fan, se'ns dubte, més fort...!!! Tornarem a Girona l'any vinent...!!!

domingo, 3 de mayo de 2009

Entrenament diumenge 3 de maig del 2009: Plajta del Far (Vilanova) - Sitges - Sant Pere de Ribes - Torre del Veguer - Platja del Far (Vilanova)





  • FREQÜÈNCIA CARDÍACA MITJA: 125 PPM
  • FREQÜÈNCIA CARDÍACA MÀXIMA: 168 PPM (Km. 1,02)

DIUMENGE, 3 DE MAIG DEL 2009

  • TEMPS: 2:02:04
  • RITME MIG x KM.: 5:32
  • CALORIES: 1.652 
Avui ens hem trobat en Manel, en Josep Antoni Córdoba i jo per fer l’habitual sortida del diumenge i ho hem fet amb un Sol absolutament estiuenc i una temperatura que anava pujant per moments... Aquest mati el circuit estava dissenyat pel Josep Antoni i per tant en Manel i jo no hem posat cap mena d'objecció a les indicacions que ens anava fent el nostre company... (ara gireu a la dreta, ara a l'esquerra, ara cap amunt...)

En total hem fet 22 Km. amb uns ritmes dividits per intervals, a estones hem anat relaxats i xerrant entre tots tres i en altres moments (la pujada de Vallpineda, la pujada de la carretera vella de Sant Pere de Ribes i els dos últims km. abans de l'arribada al punt de partida) hem fet una canvis de ritme per tal de trencar una mica la rutina...

En definitiva, un mati solejat i una sortida que ens a anat molt bé, ja que en cap moment hem forçat excessivament els ritmes. Es tractava simplement d'una acumulació de km. sense més pretensions... (Potser tenim a l'horitzó proper una altra Marató....)

sábado, 2 de mayo de 2009

Entrenament divendres 1 de maig del 2009: Caprabo (Sitges) - Ermita de la Trinitat

 
Aquesta és la peculiar ermita que trobem al arribar a dalt .....



INTERPRETACIÓ DE LES DIFERENTS GRÀFIQUES...

Gràfica que reflexa la frequència cardiàca (línia vermella) i el percentatge de 
desnivell positiu i negatiu

Gràfica que reflexa la frequència cardiàca i el ritme per km (línia blava)


DIVENDRES, 1 DE MAIG DEL 2009
  • TEMPS: 1:16:05
  • RITME MIG x KM.: 5:41
  • CALORIES: 998 
Aquest mati ens hem llevat amb pluja. Una pluja persistent que ens ha fet pensar que possiblement les pistes forestals estaríen totalment impracticables pel fang i l'agua... Tot i aixó en Manel i jo ens hem dirigit cap al punt de sortida on havíem quedat amb els companys de atletesvng per anar plegats i pujar des del Caprabo de Sitges fins a l'Ermita de la Trinitat... 

Haig de dir que tot i que el cami, en un primer tram, es el mateix que el que fem habitualment cap a la Plana Novella, mai haviem anat fins aquest punt per desconeixement de la direcció a seguir... Així que un cop ens hem trobat tots (Erem uns 10 corredors) hem enfilat el cami direcció a l'Ermita de la Trinitat.. I la veritat és que ens ha agradat molt aquest nou circuit. Ens ho hem pres amb tranquilitat i a un ritme molt relaxat i gaudint del recorregut amb un plovisqueig molt suau que fins i tot s'ha fet agradable. Un cop hem arribat a dalt de l'ermita hem gaudit de les magnífiques vistes a mar i muntanya i de l'aroma a terra mullada que ens envoltava i desprès d'uns minuts de conversa distesa hem tornat pel mateix camí fent algunes aturades tècniques per esperar al més endarrerits.. 

Ha estat un entrenament entretingut on hem comentat diferents possibilitats de fer variacions en el recorregut i tots hem acabat satisfets i amb bona predisposició per repetir l'experiència a uns ritmes potser més exigents.....

BDL - POPULAR POSTS