Diumenge 26 d'abril: XVII Mitja Marató Ciutat de Lleida

A l'interior de centre cívic es va instal.lar un parc infantil ...

En Manel i jo abans de la sortida ben remollats ...!!

En Manel i jo respectivament al recinte del centre cívic de Balàfia abans de sortir a 

escalfar (remollar-nos) uns minuts ...!!

Preguntant al guàrdia urbà que senyalitzava el circuit quina era la sortida de la rotonda que tenía 

que agafar per arribar al últim km... Anava una mica perdut...!!

Últims metres abans de l'arribada. Encara sorpés al veure el temps del crono ...!!

Un cop he arribat he sortit a buscar al Manel per acompanyar-lo l'últim km i saber com estava dels seus isquiotibials... Sembla que s'ha recuperat bastant bé ...!!

DIUMENGE, 26 D'ABRIL DEL 2009

• TEMPS XIP (REAL): 1:34:24
• RITME MIG x KM.: 4:29
• LLOC GENERAL: 110
• ARRIBATS META: 234
• FREQÜÈNCIA CARDÍACA MITJA: 141 PPM
• FREQÜÈNCIA CARDÍACA MÀXIMA: 151 PPM

UNA MITA MARATÓ INESPERADA: 1:34:24 MILLOR TEMPS EN GAIREBÉ DOS ANYS..!!!

Realment les perspectives climatològiques d’aquest diumenge eren absolutament pessimistes segons els experts en climatologia, i veritablement quan ens hem disposat a partir cap a Lleida el cel estava absolutament ennuvolat i tot just quan portàvem encara no 30 minuts de trajecte a començat a ploure a gots i barrals i, en Manel i jo, hem comentat que ens hauríem de mentalitzar per córrer sota la pluja i el fred….

Des de l’última Mitja Marató de Valls de fa unes setmanes, ens hem dedicat a mantenir els nostres entrenaments d’una manera regular, sense grans esforços però instaurant uns ritmes vius per tal de no perdre l’estat de forma que hem assolit darrerament…. Les expectatives d’avui, sobre tot considerant el factor climatològic no eren massa optimistes i el perfil de la Mitja, ens feia ser molt reservats alhora d’aventurar pronòstics….Així que hem arribat al Centre Cívic de Balàfia, la pluja era bastant persistent i la temperatura exterior al voltant dels 8º C. Tots els corredors estàvem a cobert i esperant l’hora de la sortida amb uns ànims una mica baixos… En Manel i jo hem escalfant encara no 8 minuts sota la pluja i de seguida ens hem situat sota l’arc de sortida per començar la cursa equipats amb els impermeables corresponents….

La cursa s'ha iniciat de manera gèlida amb un tret a l’aire i hem començat a córrer sense massa convicció… Els primers 3 km. els hem fet potser una mica massa ràpids (4:24) i així li he fet saber a en Manel…. Llavors hem decidit afluixar una mica el ritme ja que no sabíem exactament què ens trobaríem a partir del Km.6 (on comença la pujada, segons el perfil de la cursa). Un Km. més enllà la pluja s’ha quedat només en plovisqueig i llavors ens hem desfet dels impermeables per córrer més còmodes…. A partir del Km. 5 he vist que en Manel s’anava quedant una mica enrere i que el seu ritme no era l'habitual... Sense, en principi, dir-li res he afluixat varies vegades el ritme i m’he situat al seu costat... En aquell moment en Manel m’ha comentat que tenia certes molèsties als isquiotibials i que preferia no forçar el seu ritme... Tot i això li he comentat que no volia fer la Mitja tot sol i que aniria amb ell... D’aquest manera hem rodat encara un km. més fins que al final m’ha insistit en que anés cap endavant al meu ritme sense problemes, ja que ell no es veia amb cor de forçar la màquina…. Bé, la veritat es que, avui m’hagués agradat que poguéssim fer la mitja plegats (ja que per ell és un dia especial)... Però davant de la seva insistència, tampoc volia que es sentis incòmode o pressionat, he decidit “tirar” endavant fins el final…

I així sense pràcticament pluja i amb una temperatura una mica més agradable he anat empassant-me els Km. del 6 al 14 amb una pujada no massa exigent però continuada i una carretera envoltada d’arbres, conreus i canals de rec... Un recorregut mot agradable i amb una gamma de colors intensificats per la pluja…!!! He anat, com darrerament, augmentant el ritme de forma progressiva (dinàmica que espero que no desaparegui abans d’hora…!!) i sense tenir en cap moment la sensació d’anar massa revolucionat … He arribat als 3 Km. finals a un ritme de 4:15 i amb forces encara per avançar a un últim grupet de 3 corredors que els tenia com a referència llunyana de feia una estona…

Finalment crec que he aconseguit un crono que ni jo mateix me l’esperava 1:34:24 que és la meva millor marca en una Mitja Marató des de fa gairebé dos anys..!!! A més m'he quedat tan sols a 1:29 minuts de la meva millor marca del any 2005 a Cunit: 1:32:55. Per tant molt content i satisfet i ara a seguir els entrenaments i desitjar que en Manel es recuperi molt aviat dels seus isquiotibials... (Segur que amb la seva col·laboració haguéssim millorat tots dos el temps que he assolit… La propera vegada així ho farem...!!)