Diumenge 10 de maig del 2009: 15 Mitja Marató Ciutat de Girona

Ritme cardíac - Ritme x Km.

Desnivell positiu i negatiu - Ritme cardíac 

En Manel Tintoré i jo a la línia d'arribada, 10 minuts abans de començar la mitja... 

El moment de la sortida... En Manel i jo gairebé al centre de la foto....

Amb aquesta expressió hem acabat els 21,097 Km. de patiment... 

Finalment hem decidit recuperar forçes amb dues copes de cervesa i un parell de bons entrepans... Salut...!!! 

Diumenge, 10 de maig del 2009

• Temps xip (Real): 1:39:14
• Ritme mig x Km.: 4:43
• Lloc general: 153
• Arribats meta: 445
• Calories: 1.588
• Freqüència cardíaca mitja: 142 ppm
• Freqüència cardíaca màxima: 148 ppm – Km. 21,000 a 4:15 x Km.

Avui hem fet una altre mitja que, per cert, ha estat la darrera de la temporada, i ha estat una mitja una mica diferent pel que fa a la dinàmica que darrerament portava…

En tot cas la percepció que he tingut, encara que el temps final ha estat una mica per sobre del que he fet darrerament, es que ha estat una cursa difícil però positiva en diferents aspectes… Per començar, aquesta setmana he patit l’atac implacable d’un virus estomacal que m’ha fet la guitza durant uns dies, provocant les conseqüents molèsties i propiciant una sensació de debilitat orgànica general. Fins i tot he hagut de substituir dos dies d’entrenament per dues sessions de Spinning a Aqua Sport Clubs… I d’altra banda, ahir dissabte vaig notar un augment de la sensació de molèstia al genoll dret degut a una tendinitis que arrossego de fa unes setmanes….. Així que, amb aquestes perspectives, l’estat d’ànim no era precisament exultant per anar a Girona…

D’altra banda el meu company Manel, ahir també va comentar que tenia unes lleugeres molèsties als isquiotibials de la cama esquerra i que estava una mica amoïnat pel tema…

Així que a les 7 del mati, i un pel preocupats, hem enfilat l’autopista cap a Girona…. Mica en mica hem anat comentant diferents aspectes dels entrenaments que compartim i dels plans de futur pel que fa a les curses i de seguida ens hem trobat amb el cotxe aparcat davant del Corte Inglés de Girona... El temps justet de recollir els pitrals (Per cert una mica mal organitzat, amb aglomeracions i mala coordinació…) i fer-nos unes fotos a la sortida… Tot seguit hem escalfat uns 10 minuts, mentrestant jo seguía força inquiet perquè el genoll em continuava molestan i no em deixava trepitjar amb l’estabilitat suficient…. Després d’uns instant ens hem situat a la línea de sortida amb la incògnita de saber com respondria físicament..

Tret de sortida i començo a córrer. Li dic a en Manel que durant els 3 primers Km. aniré a un ritme més aviat moderat per veure com reacciona tant el genoll com el maleït virus….. I d’aquesta manera anem fent els primers Km…. No vaig gens còmode sento molèsties, no a l’estomac però si al genoll i cada vegada els dubtes son més insistents… Em situo al darrera d’en Manel, que marca un ritme regular i progressiu i li dic que intentaré mantenir-lo fins que pugui i si veig que es excessiu per mi, doncs hauré d’afluixar (Fins i tot en algún moment se’m passa pel cap la idea de plegar…). Ell va força bé i sembla que per fi avui trencarà la seva mala ratxa i tornarà a córrer sense ensurts… Els Km. van passant, jo vaig totalment concentrat en superar les sensacions negatives que estic experimentat i intento mantenir els 2 metres de distància que em separen d’en Manel…. 

Els km. segueixen caient... el 10, el 12, el 14… mica en mica sembla que noto una lleugera millora en el genoll i la sensació de molèstia disminueix, fins i tot faig un parell de canvis de ritme per veure com respon, però en quan intensifico el ritme el genoll torna a queixar-se, així que decideixo seguir igual….

Arriba el Km. 15… i aquí és on canvia tot el panorama de la mitja per partida doble…. En l’avituallament en Manel te dificultats per recollir la seva ampolla d’aigua i ha d’aturar-se de manera forçada... En aquest moviment es queixa de la seva cama esquerra i em diu que li torna a fer mal, fins al punt que afluixa el ritme de forma radical…. Jo faig el mateix i li pregunto que li passa… llavors intenta tornar a pujar el ritme però es queixa altre cop i tot seguit hem diu que no pot mantenir-se al meu costat i que tiri endavant que el anirà més suau per evitar forçar la seva cama en excés.... Doncs... Ja hi tornem a ser-hi…!!! Jo tampoc anava massa fi, però entre tots dos havíem aconseguit arribar al Km. 15 en un temps més que acceptable... i ara em torno a trobar tot sol amb 6 km. per endavant, amb la sensació de que hem tocarà acabar la cursa patint per tal de no perdre masses minuts en relació als temps de les darreres mitjes… Així que, miro endavant, fixo la mirada en la llunyania i decideixo no afluixar (tampoc accelerar), intentar arribar sencer al final de la cursa i posar a prova la meva capacitat de superació en moments difícils com el que ara es presenta....

Van passant els Km. en Manel es queda enrere… i jo tinc la sensació (normal quan saps que no vas bé) que els darrers 3 km. son més llargs del habitual…. Aconsegueixo mantenir més o menys el ritme, però torno a experimentar moments de certa angoixa, potser més mental que física, quan en els darrers 2 km. em trobo algunes pujades i baixades certament pronunciades, encara que no massa llargues, però que contribueixen a trencar el ritme de creuer que amb tanta esforç estic portant.…

Finalment entro a la meta amb 1:39:14, no es un temps massa dolent, considerant tot el que he viscut…..!!! De seguida giro sobre las meves passes i surto a buscar a en Manel… El trobo en el darrer Km. i l’acompanyo fins l’arribada, sembla que al baixar el ritme es troba molt millor dels isquiotibials i finalment entra en 1:42:28……

Després de tot estem moderadament satisfets del resultat final, i d’haver sabut patir quan calia….. Així que decidim obsequiar-nos amb unes gerres de cervesa i uns saborosos entrepans com a recompensa……

Els moments difícils es fan, se'ns dubte, més fort...!!! Tornarem a Girona l'any vinent...!!!