Galería de Audio - Front

Galería de Audio - Front

Blogger Translate / Traductor del Blog

sábado, 31 de enero de 2009

New Balance 1062: Una etapa més

Estat actual de les NB 1062 uns dies abans de pasar al IMSERSO....

Arriba el moment de tancar el cicle de vida útil de la meva darrera adquisició de sabatilles de running per entrenar... Des del 6 de març del 2008 fins el dia d’avui he estat utilitzant les New Balance 1062 amb un total de 1.523 Km. de rodatge. Això es el que es va dir de les NB 1062 quan les vaig comprar:

"New Balance mejoró la planta de su modelo 1062 para hacerla mas estable que su predecesora. El puente de transición, ubicado en la parte medio de la planta, es mas grueso y se divide en tres partes independientes para aislar de mejor manera las fuerzas de los impactos y mejorar la transición desde el talón hacia la punta. Recomendado para corredores con arco normal a alto y que buscan buena amortiguación con un poco de estabilidad."

Haig de dir que en general han estat unes bones sabatilles amb una durabilitat més alta, per exemple que les darreres Mizuno Wave Creation 7 que vaig tenir fa un parell d'anys i que van patir un desgast molt superior.

Pel que fa a la confortabilitat les NB 1062, per mi son potser un pel rígides, ja que abans vaig tenir les Saucony Progrid Triumph 4 i aquestes eren més confortables i còmodes. Amb les NB 1062 només vaig patir unes setmanes una molèstia als talons dels peus que paulatinament van desaparèixer, però no estic del tot segur que fos a causa de les sabatilles. En general, un notable per les NB 1062... Ara toca canviar a un altre marca per provar noves sensacions. tinc tres candidates les Saucony Progrid Triumph 5, les Asiscs Nimbus 9 i les Brooks Glycerin 7.. En uns dies la incògnita estarà resolta...

Entrenament diumenge 1 de febrer del 2009: Vilanova - Cubelles - Cunit - Calafell - Vilanova


Ja queda menys pel 1 de març i cada cop es respira més intensament el flaire de la Marató en els entrenaments... Es una sensació que es viu interiorment i que et provoca pessigolles a les cames.... Aquest diumenge es tracta de mantenir la dinàmica de fer molts kilòmetres i acostumar el cos a regular l'esforç i adaptar-se al ritme progressiu que ens hauria de permetre córrer la Marató en negatiu (La segona mitja més ràpida que la primera) Aquesta és la teoria, però en la pràctica no és tan fàcil complir-la i aquí és on es conjuguen els diferents factors que el dia de la Marató poden fer que els plans surtin com estava previst o que passis un veritable calvari físic i psicològic... Però, es clar, sense aquest risc i aquesta sensació d'incertesa no seria el mateix...

Demà intentarem fer uns 30 Km., a les 8:00 h. al pàrquing del Hospital de Sant Antoni Abad començarà l'entrenament...

viernes, 23 de enero de 2009

Entrenament diumenge 25 de gener del 2009: Vilanova - Cubelles - Costa Cunit - Segur de Calafell - Cubelles - Vilanova



  • Total: 25 Km.
  • Mitja x Km. 5:00
Aquest mati ens hem trobat, si no he comptat malament, 23 corredors per fer la sortida del diumenge… La gran majoria coneguts de fa temps (Toni Gordo, Xalo, Ramón Martínez, Victor Peña, Jordi López, Candi Canales, Ricard Muntané, Josep Jané, Joan Albà, etc.) i alguns altres que, disculpeu, encara no sé qui son, però de totes maneres hi ha hagut un ambient de molta complicitat i que transpirava ganes de començar a devorar kilòmetres… Nosaltres, es a dir, els que preparem plegats la Marató de Barcelona, en Manel Tintoré, en Josep Antoni Córdoba, en Rafa Carvajal, (encara s’ho està pensant) i jo, teníem un entrenament programat, com cada diumenge. Per tant, en Manel i jo, hem fet els primers 45 min. aproximadament a un ritme controlat i ens hem quedat al mig del grup de corredors de atletesvng, sense forçar massa el ritme… En Josep Antoni i en Rafa , anaven més per sensacions i al seu propi ritme… En Manel i jo hem fet la pujada a Costa Cunit incrementant lleument el ritme i després de la pujada tot el grup hem fet la primera parada tècnica a la font de Costa Cunit…


Un cop ens hem reagrupat i fins arribar a la carretera general de Cunit, en Manel i jo ens hem alternat al capdavant del grup de corredors, la veritat es que anàvem a bon ritme (4:39 x Km, segons el FR405) però sense patir en excés… Un cop hem arribat al Passeig Marítim de Cunit, hem fet un altre parada tècnica per decidir si seguíem cap a Segur de Calafell o continuàvem cap a Vilanova i ens hem tornat a reagrupar… A partir d’aquest punt, mes o menys, hem mantingut un ritme molt viu (4:42 x Km) fins la següent parada tècnica a la font de Cubelles que, per cert, no tenia aigua…!!!



A partir d’aquí, doncs aguantar el tipus fins el final del recorregut al pàrquing de l’Hospital de Sant Antoni Abad (A una mitja de 4:50 x Km)… La veritat es que tan en Manel com jo hem tingut molt bones sensacions i crec que encara podíem haver anat una mica més ràpids sense grans patiments.. Però vaja, la prudència sempre es una bona consellera i com diu en Manel si aconseguim mantenir aquest nivell fins el dia 1 de març, creiem que, com a mínim, farem un paper més que digne, encara que en una Marató mai se sap per on pot sortir el tret…!!!



Finalment, hem de dir que avui ha estat un plaer compartir aquesta matinal amb el companys de atletesvng i que tots ells tenen una empenta física i mental veritablement important...!!!

jueves, 22 de enero de 2009

Entrenament dijous 22 de gener del 2009: Séries de 1.000 (...uf!!)

Avui, seguint el pla de la Marató, tocaven sèries de 1.000 (....uf!!). En Manel i jo hem triat un dels carrers del Fondo Somella per fer-les doncs a aquesta hora de la tarda (19.00 h.) pràcticament no hi ha trànsit...

Hem fet sèries amb un petit desnivell: les d'anada amb uns 400 metres de pujada que es convertien en baixada a la tornada. La veritat es que ens han anat força bé, encara que al principi sen's feia una mica feixug pensar el que ens tocava fer (aixó es diu una mica de mandra...!!)

Les séries amb pujada ens han sortit a 4:30 x Km. i les de baixada a 3:55 x Km., amb la qual cosa tan en Manel com jo mateix ens hem quedat força satisfets de l'entrenament. Encara que ell es més optimista que jo respecte del nostre estat de forma.... Ara toca seguir treballant el kilometratge i els ritmes...!!!

miércoles, 21 de enero de 2009

Josep Inglada, Maratonià


Avui regirant el disc dur del meu ordinador he trobat aquesta carta que vaig enviar al Diari de Vilanova el 19 de desembre del 2006, amb motiu de la desaparició del nostre company d'entrenament i també maratonià en Josep Inglada, víctima d'un absurd i fatal atropellament davant de casa seva. He volgut tornar publicar-ho al blog en record seu...

LA MARATÓ DEFINITIVA (Per a Josep Inglada)

La fita és sempre arribar, petjada a petjada, metre a metre, kilòmetre a kilòmetre. Sempre endavant amb la mirada fixada a l’horitzó, cercant a la llunyania paisatges imaginaris que ens enlluernen de sensacions. Tan se val que sigui a primera hora del matí, quan encara el dia esta badallant i el fred de l’hivern ens deixa glaçats fins el moll de l’ós, o a última hora de la tarda quan la foscor ens envolta i les nostres passes gairebé no es poden distingir... Sempre estem disposats a anar cap endavant, sempre superant les dificultats... perquè, Josep, som corredors i això ens fa sentir diferents.... Tot el sacrifici de dies i dies d’entrenaments, de series, de canvis de ritme, d’estiraments.... Es veuen compensats i ens sentim satisfets quan aconseguim reduir tant sols uns minuts el temps de l’’ultima cursa... 

I per un corredor, tu ho saps, la fita més important es la marató, es la màxima experiència que els atletes podem viure. Per això ara, tremolós fins i tot quant escric aquestes línies, vull recordar aquestes darreres maratons que hem preparat junts amb il•lusió i que ens han reportant vivències i moments especials.... El ritual i la màgia de la marató...!!! Tu ho saps molt bé!! Es quelcom especial, es difícil definir-ho amb paraules... Fem els kilòmetres plegats, sovint en silenci (no s’han de perdre forces), però no cal parlar..... El silenci, la respiració compassada es una cadència que ens porta plegats cap el mateix objectiu. Recordo la darrera marató que vaig córrer amb tu... Barcelona 2006, varem fer junts el primer 21 kilòmetres, abans de que tingués que plegar per una maleïda contractura d’esquena.. Anàvem marcant el ritme alternativament, colze a colze, jo començava a patir una mica i tu anaves al capdavant concentrat en la teva fita amb determinació, fins que hem vaig aturar i et vaig deixar anar.... I ho vas aconseguir...!! Vas fer una vegada més un temps espectacular. Estaves en un dels teus millors moments de forma...!!

Però ja veus, la marató s’ha quedat sense tu i ens has deixat sobtadament....

L’altra dia a la mitja marató de Vilanova, encara tenia la sensació que en qualsevol moment de la cursa et veuria passar al teu ritme davant meu i ens faríem un crit d’ànim mútuament.... Però no va ser així, Josep... Ja no estàs al nostre costat.... Ara estàs corrent una altra marató, la cursa definitiva, la marató de l’eternitat, un recorregut que et portarà, se’ns dubte, a la teva màxima fita.

Però et trobarem a faltar, cada petjada que fem, cada kilòmetre que quedi enrere et tindré present en els meus pensaments.... Josep, només vull dir-te que a partir d’ara sempre correràs amb mi....

Perquè som i serem corredors de fons fins que a nosaltres també ens arribi el moment de l’última marató, la definitiva......

Mentrestant, Josep, corre cap a l’eternitat....

19 de desembre del 2006

domingo, 18 de enero de 2009

Entrenament diumenge 18 de gener del 2009: Vilanova - Sant Pere- Vallpineda - Sitges - Vilanova


Desprès de la Mitja Marató de Sitges tornem a la rutina de les tirades llargues, cada cop pensant més en el dia 1 de març..... Aquest diumenge 18 de gener tornem a fer una tirada progressiva d’ aproximadament 2 hores. La idea es dividir el recorregut en tres fases: la primera a un ritme de 5:30, la segona a 5:00 i la ultima a 4:45 x km. Tot i això, es tracta de rodar sense pressió i orientant els nostres esforços mentalment pensant en la Marató. A partir d'avui anirem fent alguna altra sortida una mica mes llarga (Màxim 2:30 h.) en circuits que no tinguin massa desnivells i on es pugui rodar amb una certa comoditat sense carregar excessivament les cames, ja que el que volem es memoritzar el ritme de la marató i augmentar el kilometratge. 

El recorregut que farem es aquest: Vilanova - Sant Pere - Vallpineda - Sitges - Vilanova. Un recorregut assequible, no excessivament dur i que permet anar a un ritme cómode. L’hora prevista de sortida és a les 8:30 h. del mati a la xurreria que està davant del Poliesportiu de les Roquetes, a la carretera de Vilanova direcció Sitges.

Finalment avui ens hem trobat en Manel Tintoré, en Rafa Carvajal i jo per fer la sortida prevista... En Manel encara está una mica resentit del seu bessò i això el preocupa per la possibilitat de perdre alguns dies d'entrenament, en cas que no millori. Jo tinc una petita molèstia al genoll dret, peró sembla que, de moment, no m'impideix entrenar i en Rafa avui s'animat a fer les 2 hores, tot i que els seus entrenaments darrerament son molt irregulars, peró ha aguantat com un campió i al final m'ha disputat l'esprint...!!!

La sortida d'avui, tot i que no hem fet exactament el que estava programat, no ha estat gens malament: 23,380 Km. a una mitja de 5:18 x Km., amb alguns trams de canvis de ritme... Ara ja estem absolutament centrats en la Marató de Barcelona i, si els inconvenients ens respecten, a partir de demà a pujar el kilometratge... Per exemple, demà dilluns tenim previst un rodatge de 15 Km. a un ritme aproximat de 5:30 (A partir de les 8:30 del matí...)... Si algun company que faci la Marató o bé que vulgui fer km's vol compartir la sortida, doncs que ho digui....

domingo, 11 de enero de 2009

26 Mitja Marató de Sitges




Josep Antoni Córdoba, jo mateix i Manel Tintoré

A dalt i a baix en Manel, jo i en Xalo al darrere nostre quan faltaven aproximadament uns 5 Km. per l'arribada


Últims metres abans de l'arribada...

La Mitja Marató de Sitges d’avui ha estat una experiència positiva en tot els sentits… Una etapa més superada amb escreix malgrat les dificultats que es van trobant pel camí (algunes ja hi son i altres sembla que te les volen posar...) D’entrada avui he pres la decisió de córrer amb la samarreta de atletesvng, cosa que fins ara no havia fet, i això ha estat una motivació afegida.. El que m’agrada d’aquest col·lectiu es que tothom es lliure de decidir quan, com i on es participa en qualsevol cursa… No hi han compromisos establerts ni obligacions de res i tothom pot fer la seva sense perdre l’esperit col·lectiu….

D’altra banda i comentant aspectes més personals, en aquesta mateixa Mitja Marató va ser quan l’any passat, en el Km. 3 vaig haver de retirar-me caminant coix per un maleït dolor en els dits del peu esquerre. Va ser l’inici d’un calvari que va durar més de 3 mesos... Des de llavors la recuperació a estat lenta i progressiva, amb molta cura i intentant no fer cap bestiesa, encara que les ganes de córrer m’ho demanava... Des de l’abril del 2008 he anat fent curses de “recuperació”, entre d’altres, dues Maratons: Zaragoza i Mediterrani (a ritme controlat), varies Mitges Maratons: L’Anoia, Riudoms, Castellbisbal i Tarragona i també varies curses de muntanya: Cursa de les Tres Comarques (Alpens), Capçanes i l’Ermita de Barrulles, a més d’una duatló: Els Pallaresos …

Però no ha estat fins avui ha Sitges quan realment m’he retrobat amb les sensacions de fa un any mentre corria... La prova principal es que he acabat absolutament fresc i amb ganes i només he “patit” una mica en els darrers 2 Km. i això ha estat degut al ritme que dúiem ja que hem pujat el ritme una mica més (2 últims km. a 4:30). Haig de dir que una part important de l’èxit d’avui també es deu a l’oferiment d’en Manel Tintoré de fer la Mitja plegats (Jo tenia dubtes de poder mantenir un ritme de 4:42 x Km, ja que feia més d’un any que no corria a aquest ritme)… De fet tota l’estona hem anat junts marcant un ritme progressiu i constant, i fins i tot en un moment en que jo, de manera compulsiva, he fet un canvi de ritme i me’n anava, en Manel ha tingut la sang freda d’avisar-me i fer-me recuperar el seny, ja que encara faltaven 7 Km. per l’arribada. Finalment hem assolit l'objectiu previst, acabar al voltant de 1:38:00 (Temps final: 1:38:57) i potser el que es més important amb la sensació de que l’entrenament que estem fent comença a donar resultats evidents i sobre tot que la manera de córrer que tenim cada vegada és mes científica i respectuosa amb els ritmes establerts per tal d’acabar més fort que al principi….En fi, que com ja hem comentat alguna vegades és molt important la compenetració en els entrenaments amb persones que tenen objectius similars i el mateix esperit de sacrifici alhora d’afrontar els reptes… Gràcies Manel...!!! 

Per tant, avui ens hem de felicitar per l'experiència compartida, que, en definitiva, ens fa créixer una mica més com a atletes i com a persones, perquè molt sovint tot va lligat... Així que seguirem entrenant amb la mateixa dinàmica cara a la Marató de Barcelona... Aixó si, a partir demà augmentaré el kilometratge...!!! 

martes, 6 de enero de 2009

Entrenament: 6 de gener del 2009: Sèries


Aquesta tarda a les 19:00 hores farem unes quantes sèries per tal d'acabar de digerir aquestes festes que ja s'han acabat... Punt de trobada: Plaça de l'Estació de Renfe de Vilanova.

Doncs han estat unes sèries força potents i molt ben fetes: 5 x 2.000 a 4:15 x Km. Un entrenament d'aquells que et deixen un bon sabor de boca i la sensació de que anem progresant adequadament....

domingo, 4 de enero de 2009

Entrenament diumenge 4 de gener del 2009: Vilanova - Costa Cunit - Cubelles - Vilanova


Avui hem fet una sortida de 1:47 min. i 20,180 Km., seguint el pla de la Marató de Bcn 2009. Hem sortit des de la Plaça dels Ocells (A l'entrada de la carretera vella de Cubelles desde Vilanova) a les 8:45 h. del matí (Els diumenges i festius, habitualment, sortim a aquesta hora, per alló d'esgarrapar uns minuts més de descans). Avui t ambé hi havia l'altre opció més matinera a atletesvng.org .

El recorregut que hem fet només té una pujada destacable a Costa Cunit (Uns 10 minuts) la resta no te cap dificultat, a banda de la baixada (suau) de Costa Cunit tot es pla. Es tracta de dividir el recorregut en tres fases: la primera (uns 60 min.) a ritme molt suau (6:00 a 5:25), la segona (uns 25 min.) incrementant una mica el ritme (5:25 a 4:50) i al final (uns 15 min.) acabar una mica més ràpid (4:50 a 4:40).

La veritat es que l'entrenament ha anat força bé i fins i tot hem fet els diferents trams del recorregut per sota dels ritmes x Km. previstos (Això si, tota l'estona controlant els ritmes amb el FR405). El pla d'entrenament que estem seguint esperem que doni els seus fruits el proper 1 de març, ja que la Marató sempre s'ha de preparar seguint una metodologia i amb seriositat....!!!

Ara només queda una setmana abans de la Mitja Marató de Sitges, que la farem com si fos la tirada llarga del diumenge prevista en el pla d'entrenament....

jueves, 1 de enero de 2009

Entrenament 1 de gener del 2009: Caprabo Sitges - Pedrera Vallcarca



Finalment hem complert amb aquesta mena de tradició que tenim establerta de fa 4 anys, que és començar l'any nou fent una tirada llarga pel Parc del Garraf l'1 de gener... Amb fred i humitat, però ens hem trobat en Manel Tintoré, en Josep Antóni Córdoba i jo mateix a les 8:45 del mati i hem sortit cap a Sitges.... La idea inicial era arribar fins al Monestir de la Plana Novella, però sobre la marxa hem decidit fer el recorregut un mica més llarg i, en una de les cruïlles, hem girat cap a la dreta i hem arribat fins la pedrera de Vallcarca... En total, anada i tornada, 2:20 h. i 22,890 Km., això sí, a ritme tranquil i gaudint del paisatge...!!

Un cop hem acabat, doncs cap a casa i a la dutxa, ben calenteta, cosa que s’agraeix, se’ns dubte...!! Ara a descansar i seguir la preparació, seriosament, per la Marató de Barcelona 2009...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

BDL - POPULAR POSTS